Un passat d'especuladors i "dinamitzadors econòmics"

"Caminem en un camí enquadrat un nou escenari molt diferent al que ha caracteritzat el període precedent"

El passat mes de febrer es conegué que al 2014 es trencà la tendència de creixement negatiu del PIB, que arrossegava Espanya des de 2007 i que les previsions de creixement per 2015 i 2016 se situaven entre el 2,5% i el 3%, segons els diversos estudis efectuats per la Unió Europea, el govern de l'Estat i diversos organismes internacionals. Uns percentatges significatius si considerem que el creixement mundial s'estima se situarà sobre el 3,7%. Un increment, però, que no va acompanyat del necessari decrement de la taxa d'atur, de l'augment dels ocupats i, a la vegada, de la disminució significativa de l'endeutament tant públic com privat.

Les dades econòmiques i les previsions de futur evidencien l'inici d'un nou cicle expansiu. Ara bé, les noves tendències quant automatització de processos; les noves exigències quant a perfils professionals; la competència global asimètrica; els avenços científics; els reptes, desafiaments i oportunitat associats al canvi climàtic i l'esgotament dels recursos naturals i les incerteses que enquadren les relacions entre els diversos col·lectius exigeixen assumir uns nous escenaris, pels quals els entramats jurídics que han vertebrat el desenvolupament econòmic i el finançament dels Estats no són els escaients. És una època que precisa de grans canvis, és fonamental entendre que, tota inversió o despesa pública té que comportar retorns a nivell col·lectiu i que és tan greu desprestigiar les Institucions com que malversar és robar la llibertat de les properes generacions.

Estem a l'inici d'un llarg camí que ens hauria de portar a la recuperació econòmica i la creació d'ocupació, en el qual esdevé imprescindible un canvi d'actituds i noves pautes de generació de valor, tot reconeixent la necessitat de que tota inversió tingui retorns i no es malversin els recursos.

En aquest context caldria que acceptéssim que esdevé essencial per afrontar els nous desafiaments obrir pas a noves persones i a noves actituds, que cal desterrar la demagògia i treballa amb talent i esforç per afrontar els nous desafiaments. Serveixi com exemple de la necessitat de donar pas, -d'escoltar aquells que han forjat el seu futur en aquests nou escenari nascut al 2007-, les afirmacions que efectuava recentment el jove director i guionista de cine David Victori, -guanyador del Festival Internacional de cine de Youtube-, en una jornada organitzada per l'associació d'antics alumnes d'ESDi. En Vitori explicà la seva conversa amb el productor Miguel Angel Faura, tot afirmant "per masses anys part d'una generació de productors en aquest país han estat fent cinema sense una necessitat d'un retorn per part del públic, com si un forner guanyés diners en el procés de fabricació del pa i no tingués cap necessitat de vendre'l per treure'n benefici, un fet que explica el poc interès per la qualitat del producte". En David Victori després de reflexionar sobre la importància de la qualitat, dels treball ben fet i la necessitat de que els productes aportin els retorns (beneficis), fruit de la seva acceptació (compra) va finalitzar dient: "Ara la nova generació estem pagant els abusos d'aquesta generació anterior, però hem après la lliçó i nosaltres si mirem als consumidors treballant amb qualitat i optimitzant els recursos".

Immersos en un viatge cap un nou horitzó, cal entendre que caminem en un camí enquadrat un nou escenari molt diferent al que ha caracteritzat el període precedent, que estava regit per especuladors i "dinamitzadors econòmics" molt focalitzats a la rendibilitat a curt i al creixement fonamentat en l'endeutament, desenvolupant projectes insostenibles, construint infraestructures inadequades i movent-se un notori menyspreu a la importància de l'indústria i el capital humà. Cada cop tinc més arrelat el convenciment que el problema principal és rellevar democràticament de les responsabilitats aquells pels quals la crisi no ha estat més que un mot i als que creuen que els models del passat tornaran a ser vàlids pel futur. És hora de que tot preservant la feina feta en el passat, construïm el present sense espoliar el futur.

 
 

Comentaris