Mai podrem alliberar Catalunya si prèviament no ens alliberem nosaltres mateixos. És un requisit indispensable. Bàsic. Fonamental. La independència mental és el primer pas. Per trencar els paràmetres legals és necessari dinamitar les cotilles mentals. Necessitem arribar a la plena sobirania personal. Actuar com a ciutadans lliures. La desconnexió amb Espanya, abans de ser legal, ha de ser mental, espiritual. La via catalana és el nostre estil. Hem de deixar de mirar, escoltar, interpretar i respondre les provocacions de la caverna. Hem de mirar més enllà i abandonar definitivament l’acció-reacció. Si volem ser sobirans hem d’actuar com a tals i deixar d’interpretar el rol de la minyona indignada o l’empleat contestatari. Hem de ser ciutadans sobirans. Passar de la defensa a l’atac. Hem de construir, avançar, fer via. The catalan way on life.
Si volem un país normal hem d’actuar com a ciutadans normals. Sense la crispació de les tertúlies matinals, sense els laments improductius i sense les provocacions banals que no ens porten enlloc. Hem d’actuar com a ciutadans normals encara que les nostres circumstàncies no ho siguin. I el primer pas perquè un esdeveniment succeeixi és actuar com si, de facto, hagués de succeir. Com si estigués predestinat i no hi hagués volta enrere.
Per ser ciutadans lliures i sobirans no hem d’esperar que Catalunya s’independitzi. No hem d’esperar que algú ens reconegui com a tals. El primer pas és que nosaltres mateixos comencem a actuar com a catalans. Res més. Ja que per tenir un país normal necessitem, primer de tot, tenir uns ciutadans normals.
