Les primeres i impossibles paraules que aprens en aterrar a Alemanya: Gesellschaft für musikalische Aufführungs – und mechanische Vervielfältigungsrechte. Ei, poca broma. Però que resumint vindria a ser el nom de la versió alemanya de la nostra SGAE. I tot això per què des de l’any 2009 va expirar un acord entre Google -que és el propietari del canal Youtube- i aquesta organització – d’ara en endavant “GEMA”. El litigi, clar: els royalties.
Els alemanys -on YouTube hi té més de 13 milions d’usuaris- demanaven un cèntim d’euro per a cada visualització. I on per mitjana cada usuari mira un vídeo al mes. Així que fent números, això suposava gairebé 1.6 milions més per GEMA. I els americans ho van considerar una xifra prohibitiva.
Així que des de llavors, a Alemanya, més del 60% dels 1.000 vídeos més reproduïts a Youtube estan bloquejats. I això inclou també els canals oficials de les bandes. Per què servidora encara no ha pogut escoltar L’ànsia que cura, per exemple.
I vist l’abast del drama, Edgar Berger, conseller delegat de Sony Music Entretainment, no va estalviar en dir-ne de grosses. Com que “sospito que alguns membres de GEMA no han arribat encara a l’era digital”. O Frank Briegman, d’Universal Music: “Alemanya és un país en vies de desenvolupament en el mercat digital de música.” Però aquesta particular Riera no s’acaba aquí. GEMA va enviar una carta a 36.000 guarderies on es demanava una compensació de 56€ anuals per l’ús de partitures. I és clar, el rebombori va ser considerable. On els bàvars ho van solucionar amb un acord de 290.000€ provinents de les arques públiques.
El debat sobre com compatibilitzar els drets d’autor i l’accés a la música en un món tan digitalitzat és complex i incert. Però el sí que és segur i ridícul és el de bloquejar l’accés als continguts. Bàsicament per què és tant fàcil com vanviar l’adreça IP per una de no alemanya. O bé per anar a altres portals on si que no es paga cap tipus de royalty.
-1
