Un país bilingüe?

"A mi m'interessa molt el procés electoral dels Estats Units, però els debats se'ls fan per ells. I és clar, se'ls fan en anglès"

En l'intercanvi de retrets entre CiU i PSC sobre la possibilitat de fer un cara a cara en castellà entre Mas i Montilla, han aparegut –encara que sigui de forma tangencial- algunes argumentacions que em semblen inquietants. Des d'alguns sectors que defensaven el debat en castellà, s'ha dit que aquest debat calia per no marginar del procés electoral a una part de la població de Catalunya. Altres veus han dit que calia fer un debat en castellà perquè el poguessin seguir des de la resta de l'estat, perquè els interessa molt. En tinc dubtes. I tinc dubtes en general que els debats electorals es facin per a la gent que no podrà votar. A mi m'interessa molt el procés electoral dels Estats Units, però els debats se'ls fan per ells. I és clar, se'ls fan en anglès. Però és l'altre argument el que més m'ha cridat l'atenció. Dit d'una altra manera: com que Catalunya és un país bilingüe, s'han de fer debats en les dues llengües.

Això del bilingüisme és complicat. Quin model representa que defensem, cadascú? Si el model que defensem sota el nom de bilingüisme és que tots els ciutadans de Catalunya haurien de saber català i castellà (i si pot ser anglès i alguna altra llengua), a mi em sembla bé. Si el bilingüisme vol dir que tots els ciutadans són capaços de funcionar en totes dues llengües, endavant. Però llavors no cal fer dos debats, un en català i un en castellà. Fent-ne només un en català, la llengua pròpia del país, la dels seus mitjans de comunicació hegemònics, la de la televisió i la ràdio pública catalana, ja n'hi ha prou. Tothom el pot entendre. Si estem a favor d'un bilingüisme en el que tots sapiguem les dues llengües, no cal debat en castellà.

El debat en castellà només caldria si anéssim a un model diferent de bilingüisme: un en el que la meitat de la població parlés una llengua i l'altra meitat una altra. A les eleccions belgues o a las canadenques o a les suïsses seria lògic plantejar debats en llengües diferents, en aquest sentit. És aquest el model de bilingüisme que defensen per Catalunya? És el model d'una Catalunya dual? De dues Catalunyes amb dos circuits polítics i informatius diferents, cadascuna amb la seva llengua? El que hem aconseguit evitar a l'escola, per alimentar la idea d'un sol poble, no ho hauríem d'espatllar en la comunicació. Si el bilingüisme és això, jo no m'hi apunto. Ara, si algú proposa aquesta mena de bilingüisme, seria lògic que demanés debats en castellà.

Catalunya és bilingüe? Ha de ser-ho? Però què vol dir bilingüe? Si vol dir que és un país de ciutadans bilingües –o més ben dit, de ciutadans que saben tots dos idiomes -, hi puc estar d'acord. Si vol dir que és de fet una amalgama de dues comunitats diferents cadascuna amb la seva llengua, no hi estic d'acord. Però és que encara hi ha una tercera possibilitat. L'actual. La pitjor. La que quedaria consagrada i confirmada si es fes un debat electoral en castellà. Una Catalunya en el que la meitat de la població fos bilingüe, sabés català i castellà, i l'altra meitat de la població fos monolingüe castellana. Una Catalunya bilingüe? No, molt pitjor. Una Catalunya dual, en la que caldria fer debats en castellà, perquè tothom qui parla català sap també castellà, però no tothom parla castellà sap també català. A partir d'això, el pas següent és fer-los només en castellà, perquè els pot entendre tothom. És això el que volen consagrar? És això el que ens volen vendre, quan ens parlen de bilingüisme?

 
 

Comentaris