La guanyadora del Premio Planeta d’enguany ha explicat a Catalunya Informació que la seva novel•la ens vol fer rumiar sobre “la sort i el privilegi” que tenim d’haver nascut “en aquesta banda del món”. Ho fa amb la crua, dura història d’una immigrant de Cap Verd.
S’entén el què vol dir la guardonada: que ens queixem de vici, que vivim com volem i mai no ens acontentem, que passem acostumats a tenir gairebé de tot i sempre ens delim per més.
Una novel•la que és un retret. I un homenatge.
Ara, confesso que m’ha fet empipar aquesta manera de dir. M’he dit: No hi estic d’acord. El que ara tenim no és un privilegi ni una sort. És el que han bastit per a nosaltres un grapat de generacions formidables, la gent que ens va precedir treballant tant de valent com mil, deu mil, cent mil immigrants. Uns hi van deixar la pell, amb feines que fan més sang que pols. D’altres es jugaren la vida pels seus somnis de llibertat i progrés: reptaren els poderosos i se’n van sortir, vius o morts. Uns quants van fer créixer idees innovadores esmerçant-hi temps, diners, voluntat. I un munt més han fet bé cada dia la seva feina de cada dia, la que només es veu i se sent quan no hi són.
Tots van pensar que pagava la pena perdre la pell, la vida, el temps, els diners, la voluntat. La feina ben feta. Van pensar que la posteritat seria millor perquè ells i elles havien passat abans. Que nosaltres, els que vindríem al darrera, ho valíem.
El que tenim no és un privilegi ni una sort. És el resultat de l’entrega de la gent del país.
Però senyores i senyors, l’Ángeles Caso, té raó. Em sembla que ens vol dir alguna cosa més. Ens pregunta si nosaltres també som com aquella gent. Si mantenim aquells valors, aquell esperit, aquell foc. Si els que vénen diran el mateix de nosaltres. O si més aviat seran aquests immigrants els qui bastiran els paradisos del demà, els constructors del futur. Els hereus dels nostres avantpassats.
Estic convençut que és això el què l’Ángeles ens vol dir. I la felicito de tot cor. Llegir-la a ella sí és una sort i un privilegi. L’enhorabona.
