Un miracle de voluntat

"Anem endavant, tot i les dictadures, polítiques hostils, traves dels poders econòmics i les nostres pròpies misèries"

Per alguns massa ràpid. Per altres massa lent. El fet, però, és que anem endavant. I això, per si sol, ja és una bona notícia. Tot i les dictadures, les polítiques hostils dels governs espanyols, les traves dels poders econòmics i les nostres pròpies misèries. Tot i això anem endavant. Com va escriure l'historiador Josep Termes: "Catalunya és un miracle. Un miracle en l'Europa contemporània". I és un miracle perquè si agafem una mica de perspectiva històrica Catalunya, aquestes alçades de la pel•lícula, ja no hauria d'existir. Com a mínim, no hauria d'existir tal i com avui la coneixem, sinó que hauria de ser una estrafolària reducció folklòrica sense ànima ni identitat. Per sort, però, Catalunya no ha acabant esdevenint una caricatura. I no ho és gràcies a diversos factors. Però sobretot d'un. Un de fonamental: la gent. La voluntat de la seva gent. La voluntat de ser, de persistir, de seguir caminant. De no deixar-se tòrcer i continuar toçudament alçats.

Aquest cap de setmana, amb la signatura de decret de convocatòria de la consulta del 9N, fem un pas més. Un pas més en aquest camí voluntariós de persistència. Perquè la voluntat de la gent, per més impediments que s'hi posin, si és majoritària és molt difícil d'aturar. Perquè tot això ve de lluny. De molt lluny. No és cap invent. No és una construcció fictícia. No és una quimera. Hi ha moltes persones que ens han precedit, que han lluitat, que han patit i, fins i tot, que hi ha deixat la vida.

És possible que el 9 de novembre no acabem votant. No ho sé. Però el que sé segur és que, tard o d'hora, acabarem esdevenint un Estat independent. No perquè ho vulgui el president Mas o l'Oriol Junqueras. Tot i la seva tasca no serà només gràcies a ells. Serà gràcies a la gent. A la seva voluntat de ser. Des dels empresaris patriotes fins als voluntaris lingüístics passant per una infinitat de persones que han construït aquest país amb el seu compromís diari. La voluntat d'un poble no es pot aturar.

 
 

Comentaris