Hi ha moltes -infinites!- maneres de visibilitzar qualsevol tipus de causa. I fer-ho, en segons quins contexts, requereix una valentia digna d’admiració. Però no és el cas del vídeo que l’organització juvenil de l’esquerra independentista Arran va fer públic el passat 26 d’abril on “profanaven” la Mare de Déu de Montserrat, amb motiu del dia de la visibilitat lèsbica i amb l’objectiu de “combatre la misogínia i la lesbofòbia d’institucions com l’Església, defensora d’una moral que ens amaga i ens titlla de desviades, de malaltes, de voler destruir la família”.
Penso que aquesta acció és un despropòsit. És una provocació gratuïta que no aporta absolutament res. Per no aportar, no aporta ni risc ni emoció. Com a molt ha aconseguit despertar indignació entre molts dels qui han vist el vídeo, tal i com demostren gran part dels comentaris publicats a Youtube. De fet, que siguin dues noies les que es petonegen davant la ‘Moreneta’ tampoc és rellevant. Si una parella heterosexual es fes aquest tipus de petons, la reacció de l’Abadia hagués estat molt probablement la mateixa: titllar-lo de “mal gust i irrespectuós” i mantenir-se al marge.
I encara més, l’acció reivindicativa ni tan sols no compleix el seu objectiu d’ajudar a visibilitzar una realitat com un fet dins de la normalitat. El vídeo -per cert, publicat just el dia abans de la celebració del dia de la Mare de Déu de Montserrat- no visibilitza les lesbianes com un fet ordinari i quotidià, sinó que les posa en el punt de mira. Com si les lesbianes es dediquessin a provocar en comptes de viure la seva sexualitat com un fet que no els posa ni els treu res, ni les fa diferents als heterosexuals més enllà de l’evidència de tenir una relació amb algú del seu mateix sexe, sinó que simplement és així.
