Un òrgan presumptament neutral format, atenció, per vuit magistrats del Tribunal Suprem que jutja els presos polítics i cinc catedràtics designats pel govern espanyol a proposta del Congrés de Diputats de majoria absolutíssima unionista, s’ha convertit en el protagonista de la precampanya electoral amb la seva prohibició de llaços, pancartes i expressions determinades en boca de periodistes. Pràcticament ja s’ha dit tot sobre la pertinència o no de les instruccions de la JEC, i poca cosa més hi pot afegir aquesta columna. Val la pena, en canvi, cridar l’atenció sobre la paradoxa que un òrgan pensat per garantir la neutralitat i netedat dels processos electorals pugui acabar sent un actor protagonista de les eleccions i fins i tot modificar el comportament dels electors.

 

Quants independentistes que tenien pensat abstenir-se (per fatiga, per castigar els partits per la manca d’estratègia, pel que sigui) estan ara pensant en introduir a l’urna un enorme llaç groc a la salut de la Junta Electoral Central? Quants independentistes que dubtaven si votar puntualment al PSC per por del trifachito, estan decidint aquests dies votar les seves opcions habituals, ofesos i indignats amb les intromissions de la JEC en les maneres de fer de la societat catalana? Quan l’àrbitre esdevé el protagonista del partit passa que el resultat s’altera, i això és el que pot estar succeint ara mateix a Catalunya.

 

A les darreres eleccions al Congrés, l’independentisme va sumar un milió cent mil vots i 17 diputats (dels 47 que s’escollien a Catalunya). Sabem que el seu sostre són 2.079.340 vots, assolits en unes eleccions al Parlament (21D). Això són 900.000 vots de diferència. Un abisme. Tot i que no es pot comparar unes eleccions al Congrés i al Parlament perquè tradicionalment el comportament dels electors és molt diferent, és evident que la presència que tenen actualment els partits independentistes al Congrés està molt per sota de la seva força i implantació reals. Simplement una mobilització parcial dels 900.000 independentistes que al 2016 no van votar o van votar altres opcions, canviaria radicalment els resultats i donaria un bon ensurt als centres de poder. Prohibir a institucions i periodistes que pronunciïn les paraules “presos polítics” té un risc, i és que la gent decideixi que és important que les eleccions les guanyin els presos polítics. No sé si ho han calculat, això, els neutralíssims vuit magistrats i cinc catedràtics de la Junta Electoral Central.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa