Varem marxar de vacances amb un sentiment estrany entre decepció i tranquil•litat: no havia sortit la sentència de l’Estatut i tampoc sortiria el mes d’agost, podíem posar un parèntesi estival a aquesta qüestió previsiblement espinosa. De fet, no ha estat ben bé així per què ens hem entretingut amb rumors sobre el possible contingut de la decisió del Tribunal i en discussions sobre com havíem de reaccionar davant els rumors.
Aquest tema ha donat vivacitat als sopars d’estiu, un luxe i un plaer a l’abast de tothom, en aquests temps de crisi. A l’estiu totes les polèmiques tenen un to com desenfadat, que es dilueix ara ja amb el regust agre de la realitat de començar el curs amb un núvols fosc sobre els nostres caps. Però ha plogut ja molt sobre aquestes terres, n’hem vist de tots colors, i es diu que algun membre del Tribunal ha recomanat per aquest estiu la lectura dels escrits d’Amadeu Hurtado, l’advocat de la Generalitat que va defensar la Llei de contractes de conreu davant del Tribunal de Garanties Constitucionals, i que no va poder evitar una sentència desfavorable i un deteriorament final de les relacions Estat- Generalitat. Esplèndida lectura, molt adequada ara que poden venir xàfecs.
