Fa molts anys que treballo amb Jordi Borràs. Amb total honestedat crec que, en alguns àmbits, a hores d’ara és el millor fotògraf d’aquest país. En les seves fotos hem vist un relat de la gent i dels carrers d’aquest país, que sovint han estat plens, però que no han estat sempre nostres. En aquest sentit -i també a partir de la seva feina- hem pres una consciència clara de la magnitud, les complicitats i el creixement de l’amenaça ultra a Catalunya.
Borràs és un tipus valent, però en absolut un temerari. Ha estat amenaçat moltes vegades i sap on trepitja, en aquests temps de tanta convulsió política i social. Però el que no podia esperar-se ell, el que no podia preveure ningú és que un dia qualsevol, cobrint un acte qualsevol, pogués ser agredit, gratuïtament, per un inspector de la Brigada Provincial d’Informació de la comissaria de la Verneda. Un funcionari de l’Estat que ha continuat treballant, tranquil·lament, al seu destí sense que ningú hagi pres cap precaució ni, encara menys, alguna mesura disciplinària.
L’agressió contra el nostre fotògraf és un atac contra la llibertat d’expressió. No és una pedrada anònima, no és una pintada nocturna. És una prova, terriblement explícita, de la degradació ètica a què han arribat les estructures d’aquest estat que ens recapta els impostos. I la imputació de Jordi Borràs, igualant-lo al seu agressor, és un sarcasme que no ens cansarem de denunciar.
Dilluns, a les deu, aniré amb Jordi Borràs fins a la porta del jutjat. Ens hi acompanyaran la llibertat d’informació, la d’expressió i el periodisme. I una societat que ha vist tantes coses a les seves fotografies que fins i tot s’ha reconegut a si mateixa.
