El cos de Mossos d’Esquadra, amb tots els seus defectes i comportaments a corregir, ha estat víctima de l’atac desmesurat de l’Estat espanyol, que ha posat a treballar tota la seva maquinària per desprestigiar la policia catalana. Els atemptats del 17 d’agost del 2017 i la gestió que en van fer els Mossos van ser el tret de sortida d’aquesta campanya de persecució implacable. La seva pulcra actuació no va agradar a Madrid, que en aquell moment va posar els Mossos en el punt de mira i va decidir que eren un perill per la seva idea d’Estat, cada cop més centralitzat i amb la lluita per defensar la unitat d’Espanya com a pal de paller.
Des de llavors, els atacs han estat constants. Tant és així que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, està sent investigat. L’última és de traca i mocador: el jutge ha arxivat les querelles i denúncies presentades contra els Mossos en relació a la documentació que la policia catalana va portar a cremar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. La policia espanyola va intervenir tot aquest material quan els Mossos es disposaven a destruir-lo el 26 d’octubre del 2017, dies després del referèndum de l’1 d’octubre. Finalment, s’ha demostrat que els Mossos van actuar correctament, “sota criteris policials”.
Es tracta d’una més de les mentides inventades amb l’únic objectiu de desprestigiar -i destruir- tot allò que tingui a veure amb Catalunya i amb la seva autonomia i sobirania. Un cúmul de fets que, afegits als innegables errors comesos pels Mossos, han aconseguit que la policia catalana hagi tornat a descendir als inferns del desprestigi, després d’haver arribar a ser un cos policial, fins i tot, estimat. Aquest comportament indigne de l’Estat -que ha utilitzat tots els seus òrgans, institucions i mitjans- no deixa de ser una prova més de la persecució i repressió amb la que Espanya vol liquidar un problema que és estrictament polític.
Les mentides aniran caient, una a una. I deixaran l’Estat completament nu a ulls de tothom. Mentrestant, ja ho sabem, tot s’hi val: gent innocent a la presó i a l’exili, suspensió de l’autonomia, clavegueres de l’Estat, ‘Operacions Catalunya’, repressió,… I la insistència és aclaparadora i desesperançadora. Quin objectiu més insuls el de retenir un poble a la força!
