Un drac entre dos jordis

"Jordi Cuixart i Jordi Sànchez han estat, són i, sobretot, seran un actiu polític de primera magnitud per a aquest país"

Em costa parlar dels "jordis". És una contracció periodística, amb origen a Madrid, que crec que els despersonalitza, com si fossin els integrants d'una mena de clan familiar i delinqüencial. Perquè allò que comparteixen d'essencial Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no és el nom de pila, ni tan sols els origens polítics o socials, sinó una lleialíssima voluntat d'alliberament d'aquest país. Sànchez i Cuixart són a la mateixa presó acusats dels mateixos delictes pels mateixos personatges sinistres. Per això quan Llarena, Felip VI, o la ministra Delgado parlen dels "jordis" no es tracta de dues persones, en realitat es refereixen als catalans. A aquesta gent que viu Sant Jordi amb plenitud, encara que el drac existeixi.

 

No recordo exactament quan vaig conèixer a Jordi Sànchez, però devia ser en l'època de la Crida. Prou temps com per saber que es tracta d'un estrateg brillant, amb una trajectòria prou coherent com per ser respectat pel conjunt de l'independentisme, que ja és dir. Tinc la convicció personal que sense ell aquesta societat no s'hauria pogut apuntar una victòria popular de les dimensions del referèndum de l'U d'Octubre. A Jordi Cuixart l'he conegut molt més tard, però sé que és, igualment, un personatge excepcional. A tots dos els han tancat en representació d'aquesta societat. Són nosaltres.

 

 

Saben com fer patir i saben com humiliar. Però s'han equivocat. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez han estat, són i, sobretot, seran un actiu polític de primera magnitud per a aquest país. Cap polític espanyol pot oferir una sola prova de les seves conviccions i el seu compromís. Ells, sí. "Mil gràcies per ser-hi i per no tenir por", escrivia Jordi Cuixart en una carta a uns ciutadans. Mil gràcies per ser-hi i per no tenir por, amics Jordi i Jordi.

 

 

 

Comentaris