Un debat que s'estén de poble en poble

"És cert que el dret de secessió no figura a la Constitució, però sí el principi democràtic que permet debatre'l"

Una associació d'Arenys va preguntar als empadronats en aquell municipi si volien una Catalunya independent i amb això s'ha obert la caixa dels trons dins i fora de casa. Hi ha hagut qui ha clamat que la consulta estava fora de la Constitució perquè aquesta no reconeix el dret a l'autodeterminació. D'altres diuen que no té valor "jurídic". Jo, modestament, discrepo d'aquestes valoracions.

Des de fa més de deu anys el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) s'ha pronunciat en nombroses sentències sobre partits, associacions i reunions independentistes, com per exemple el cas de Macedònia o del poble kurd. En aquesta jurisprudència es diu que el fet d'exigir i promoure modificacions territorials en els discursos i manifestacions no suposen per sí mateixes amenaça pel país. Ans el contrari, el TEDH vincula aquestes manifestacions, titllades de separatistes, amb l'essència de la democràcia i en la seva capacitat per a resoldre problemes a través del debat públic. D'acord amb aquest argument, les prohibicions generals limiten la llibertat d'expressió i de reunió i, a falta d'incitació a la violència o de rebuig dels principis democràtics, causen un perjudici a la democràcia i, en molts supòsits, la situen més aviat en perill. En una societat democràtica fundada en un Estat de Dret, les idees polítiques que s'oposen a l'ordre establert, per a la realització de les quals s'utilitzen mitjans pacífics, han de poder expressar-se sempre que convingui a través de mitjans legals.

En el mateix sentit es va pronunciar la sentencia del Tribunal Suprem del Canadà d'agost de 1998, famosa perquè va resoldre sobre el dret de secessió del Quebec. Allí el Tribunal adverteix que una lectura superficial d'alguns passatges de la Constitució, sense més, pot ser enganyosa. És necessari portar a terme una investigació més profunda dels principis subjacents que animen el conjunt de la nostra Constitució, incloent els principis de federalisme -aquí autonomia de les nacionalitats-, democràcia, govern de la llei i respecte de les minories.

D'acord amb l'anterior, la consulta d'una associació d'Arenys es situa nogensmenys que en un sa exercici dels articles 20, 21 i 22 de la Constitució, que preveuen els drets de llibertat d'expressió, associació, reunió i manifestació, i això en relació a l'article 1 CE, que ens diu que Espanya és un Estat social i democràtic de Dret que té el pluralisme polític com a valor superior del seu ordenament. És cert que el dret de secessió no figura a la Constitució, però sí el principi democràtic que permet debatre'l. Per això és important que s'aprovi el projecte de llei de consultes populars per via de referèndum a Catalunya, que desenvolupa l'article 122 de l'Estatut, i que es troba actualment en tràmit al Parlament. Així s'establirà el procediment institucional que ara manca per a normalitzar un debat democràtic espinós, però indubtablement present a la societat i que s'estén ara de poble en poble.

 
 

Comentaris