Un debat estèril

"Les esquerres europees van convertir Txernòbil en l'argument inapel·lable del "Nuclears No". Però més que no pas un model energètic, Txernòbil posava en entredit el model soviètic de gestió de les nuclears"

Llegeixo amb interès la doble entrevista que publica aquest mateix diari a dues veus autoritzades a propòsit del tancament de la central de Garoña. Sobre l'energia nuclear en sabem ben poc. Facin la prova i preguntin a qualsevol sobre els avantatges i els inconvenients de generar aquest tipus de corrent. A tot estirar els parlaran de les seqüeles de Txernòbil, d'alguna pel•lícula de submarins russos de la Guerra Freda o de pous radioactius que no saben on són.

Aquests dies encetem l'enèsim debat sobre la necessitat o no de fer perviure aquest model energètic arran del cas de Garoña. I ho tornem a discutir sense cap tipus de coneixement de causa, des de la ideologització més absoluta, encara que sigui de forma inconscient.

Les esquerres europees van convertir Txernòbil en l'argument inapel•lable del "Nuclears No". Però més que no pas un model energètic, Txernòbil posava en entredit el model soviètic de gestió de les nuclears.

Alguns intel•lectuals catalans segueixen fent valdre aquest argument. Sense anar més lluny, durant la commemoració dels vint anys del desastre de Txernòbil, el director del CCCB, Josep Ramoneda, va organitzar una exposició que convencia el visitant que Espanya, França, Gran Bretanya o els Estats Units estaven en les mateixes condicions que Ucraïna per tenir el seu propi desastre atòmic, que qualsevol central nuclear tenia el mateix risc de fer-ho saltar tot pels aires, que aquest tipus d'energia era dolenta en la seva essència. I això, clar està, és una falsedat.

L'energia atòmica –irresponsabilitats soviètiques al marge– ha provocat desgràcies, sí. Però també n'ha provocat l'esfondrament de preses. Apel•lar a arguments tremendistes de fonament estrictament ideològic no farà avançar el futur de l'energia d'aquest país ni en un sentit ni en un altre. I si bé és veritat que tampoc ajudarà a decidir res l'argumentari dels treballadors d'Ascó o Garoña que aquests dies defensen la supervivència de les centrals des d'una perspectiva estrictament corporativista, la classe política i intel•lectual té l'obligació de no confondre el ciutadà i abordar la qüestió des de la responsabilitat, més enllà d'argumentaris partidistes que només tenen finalitats electoralistes per la via del desgast de l'adversari.

 
 

Comentaris