El Consolat de Mar de Barcelona és una de les institucions més antigues de la nostra nació. Les seves cent cinquanta seus arreu del món havien estat al servei dels nostres agents econòmics i comercials. Eren la punta de llança de la nostra economia, del comerç internacional i de la nostra influència política. No només varen obrir l’accés a altres mercats, sinó que varen ampliar la cosmovisió dels nostres avantpassats; varen permetre el contacte amb altres cultures i amb elles es va difondre el nostre esperit de llibertat arreu del món.
Durant tres-cents anys d’usurpació borbònica, l’Estat espanyol ha buidat de contingut i competències el Consolat de Mar amb la complicitat manifesta d’algunes empreses del seu règim. Fa dècades que no tenim un mercat de valors propi, tot i que la Borsa de Barcelona havia estat la més important de tota Espanya. Recentment hem perdut el nostre sistema bancari i de caixes d’estalvi, mentre la manca de crèdit ofega la nostra indústria. El gir produït recentment a la Cambra de Barcelona pretén tornar les coses al seu lloc natural.
El Consolat de Mar ha d’esdevenir la punta de llança de la globalització de la nostra economia. Hem de recuperar la nostra presència en els principals mercats internacionals i centres de poder econòmic. Aquest és el primer pas per evitar la dependència de la nostra economia del poder polític, i d’un mercat petit, endeutat i empobrit, com és el mercat espanyol. La demanda del consumidor espanyol és de draps de cuina quan el món demanda teixits intel·ligents.
Des del Cercle Català de Negocis sempre hem apostat per redreçar la nostra economia i orientar-la a satisfer la demanda de mercats fortament industrialitzats i amb una renda per càpita superior a la nostra. Només així podrem aprofitar les nostres avantatges competitives i permetre que la nostra indústria acabi de fer el salt cap a la seva especialització en productes i serveis d’alt valor afegit.
Projectar la nostra economia i difondre les marques país «Catalunya» i «Barcelona» són alguns dels reptes que hem d’assumir, sinó no ho farà ningú per nosaltres. La Fira de Barcelona i les nostres escoles de negocis són dos eines de país que hem de saber aprofitar. Però sobre tot, hem de tenir presència física allà on es troben els grans agents econòmics i financers globals. Hem de saber vendre Catalunya; no per fer llàstima i despertar simpaties benintencionades; sinó per establir fortes complicitats econòmiques i polítiques. Només així obrirem nous mercats i captarem les inversions necessàries per fer realitat els somnis dels nostres emprenedors i fomentar el talent dels nostres professionals.
La victòria de la candidatura promoguda per l’ANC i el CCN és la primera gran victòria del sobiranisme. Ara ja podem dir que la independència tot just comença ara; amb l’empoderament de l’empresariat català i la seva decidida implicació en els afers econòmics i estratègics del nostre país.
