Un carreró sense sortida

"Els catalans no podran decidir mai si demanen permís previ del govern o les institucions de l'Estat. El PSC enterrava ahir fer efectiu aquest dret"

Després de la conferència política del PSOE, el PSC ha liquidat l'ambigüitat que havia mantingut fins ara en el procés sobiranista. Pere Navarro ha decidit que s'ha acabat fer el joc "als que volen tancar la porta". Cal llegir-se amb calma el document que ahir va aprovar el consell nacional extraordinari del partit per una amplíssima majoria. S'han acabat els experiments que poden portar "a l'experiència fallida del Pla Ibarretxe". A partir d'ara el PSC "votarà en contra de qualsevol proposta o iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat prèviament negociada i pactada amb el govern d'Espanya". Això vol dir, ras i curt, que a partir d'ara el PSC votarà sistemàticament en contra de totes les propostes que presentin i pactin al Parlament Convergència i Unió, Esquerra Republicana, Iniciativa o la CUP. Senzillament, perquè no és possible negociar res relatiu a la consulta amb el govern espanyol actual ni amb el que pogués formar-se si el PSOE d'Alfredo Pérez Rubalcaba, Carme Chacón o Susana Díaz guanyés unes eleccions. El PSC apel·la en el document aprovat ahir a l'exemple de "Canadà i el Quebec o del Regne Unit i Escòcia". Perquè aquest "exemple" tingui algun sentit no n'hi ha prou que Catalunya sigui com el Quebec o Escòcia, Espanya hauria de ser com el Regne Unit o el Canadà. El primer supòsit es compleix. El segon, no. Per tant i de fet, el document que ahir va aprovar el consell nacional del PSC només vol dir que es despenja del procés.

Per aconseguir-ho Pere Navarro i la direcció del seu partit necessiten una certa unanimitat. El primer secretari del PSC proposava ahir "una direcció clara i ferma" i demanava que s'acabin "el soroll i la deslegitimació permanents" dels crítics. Navarro reclamava "l'obligació moral i democràtica de respectar les decisions preses per la majoria dels militants". El consell nacional extraordinari buscava, doncs, l'aval necessari per al nou gir que ha decidit la direcció del partit. Un gir que comporta que els socialistes no prendran part en cap decisió que porti Catalunya "a un carreró sense sortida". Hi ha més atzucac que apel·lar al dret a decidir i supeditar-lo a la voluntat d'un altre? Els catalans no podran decidir mai si demanen permís previ del govern o les institucions de l'Estat. El PSC enterrava ahir fer efectiu aquest dret. A partir d'ara els seus crítics no podran denunciar-ho sense aparèixer als ulls de l'opinió pública com uns insolidaris que qüestionen les decisions de la majoria dels seus militants. El silenci dels discrepants pot ser necessari per al bon govern del PSC, però encara farà més negre el carreró sense sortida en què l'ha ficat la seva direcció.

 
 

Comentaris