UN CAPUCCINO, UNA MIRADA I UNA RECEPTA

"Quants partits polítics a casa nostra estan disposats a dedicar part de les seves universitats d'estiu a la corrupció, com l'Església fa amb la pederàstia?"

R, de Roma; "La misma dirección toma la dinámica de la vida urbana en Roma: por muy antiguo, extraño e innecesario que sea un elemento, éste no podrá sustraerse a su increíble vivacidad. incluso la más renuente se hunde en esta corriente" (Georg Simmel. Roma, Florencia, Venecia)


1. LA CORRUPCIÓ; M'havien assegurat que els capuccino de la cafeteria de la Universitat Pontifícia Gregoriana són imprescindibles, els millors de Roma. Dissabte em vaig apropar a la Piazza della Pilotta per corroborar-ho. Al hall de la Facultat de Filosofia i Teologia s'hi respira aquella noblesa i sobrietat amb què els jesuïtes han embolcallat històricament el coneixement. La darrera cosa que esperava trobar-m'hi només entrar era l'anunci de la presentació –precisament avui dimarts– del llibre Chiesa e Pedofilia. Una ferita aperta, dels pares jesuïtes Giovanni Cucci i Hans Zollner. D'entre les lliçons que s'han d'extreure de l'escàndol en el qual s'ha vist immersa l'Església, Cucci i Zollner consideren que és del tot necessari verificar seriosament l'equilibri i la maduresa dels candidats al sacerdoci. També adverteixen que expulsar els sacerdots culpables de pedofília pot comportar la reincidència si reingressen a la societat sense cap control. Automàticament vaig pensar amb la capacitat que té l'Església per encaixar de cara les crisis profundes que ha pogut patir en els darrers anys. Que a la Gregoriana, la universitat de referència en el món catòlic, es debati obertament sobre un assumpte tan gruixut com és l'abús a infants per part de sacerdots de l'Església no és poca cosa. Quants partits polítics a casa nostra estan disposats a dedicar part de les seves universitats d'estiu a la corrupció? Hores d'ara, en els seus programes no hi consta ni un títol aproximatiu…

2. LES FEBLESES; A Roma res és el que sembla. Tampoc la inquietant mirada del Papa. No estic parlant de la de Benet XVI (que ja podria ser…) sinó la d'Inocenci X. La joia de la corona de la Galleria Doria Pamphilj és el retrat que va pintar Velázquez d'aquest Pontífex. Massa real a ulls d'Innocenci X, que es va espantar en veure despullada la seva ànima, massa tacada de corrupció, diuen. o de feblesa. I és que les males llengües expliquen que quan Innocenci X era encara Giambattista Pamphilj, havia estat a punt de penjar els hàbits per la seva cunyada, Donna Olimpia Maidalchini. Una nova rica, amb una capacitat tan inesgotable de devorar el poder que, una vegada mort el marit, va impulsar la carrera del cunyat a la Cúria, amb l'únic objectiu de convertir-se en Papessa, i fer-se un lloc en el sector de la construcció del XVII, extorsionant sense escrúpols i, cobrant taxes abans mai vistes a les prostitutes romanes a canvi de deixar-les assistir als grans actes socials. Per aquesta insaciable madonna, el seu palazzo li concedeix un espai al passadís. Un bust de marbre d'Alessandro Algardi, el retratista oficial de la família Pamphilj a qui, curiosament, Innocenci X escull com alternativa al gran Bernini.

3. L'ADMIRACIÓ; Arribo a la pàgina 56 d'Il corriere della Sera d'aquest diumenge i em trobo amb el següent titular: Sanità digitale, la ricetta catalana. Sorpresa absoluta per acabar el dia sense aquell sentiment de penediment per pensar, en algun moment, que a Roma s'hi pot estar més bé que a Barcelona. Es tracta d'un elogi al programa d'informatització i digitalització del servei sanitari de Catalunya. Amb una entrevista a Joan Guanyabens, secretari d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut, la periodista Maria Giovanna Faiella sembla haver descobert la sopa d'all: "Tra i modelli virtuosi de sanità electronica in Europa, la Catalogna è sempre in prima fila". Qui ho diria! Tant parlar de corrupció, a vegades ens n'oblidem.

 
 

Comentaris