Un bon Tsunami Democràtic

"L’espai independentista, sobretot el que s’ha articulat al voltant d’ERC i de JxCat, té l’enorme responsabilitat històrica de no decebre els ciutadans que van creure en la seva acció."

L’espai independentista, sobretot el que s’ha articulat al voltant d’ERC i de JxCat, té l’enorme responsabilitat històrica de no decebre els ciutadans que van creure en la seva acció. Davant de situacions tant complexes i anòmales –des del punt de vista democràtic—és normal que sorgeixin estratègies diferents. És comprensible que els interessos de partit intentin imposar-se amb l’objectiu d’obtenir-ne el màxim rèdit possible. Però ara, ni ERC ni JxCat poden jugar la carta de l’egoisme partidista. En aquest moment, les dues potes sobre les quals s’ha construït el procés estan obligades a arribar juntes fins el final; estan obligades a tenir una posició consensuada que doni seguretat a la ciutadania que va creure en el seu projecte. No dic quina ha de ser aquesta posició final. No dic si la solució consensuada ha de ser tirar pel dret contra l’Estat, continuar bloquejant el Congrés i impedint la investidura del president del govern d’Espanya, o retrocedir, agafar forces, rearmar-se i tornar-ho a intentar en un altre moment. Només dic que Carles Puigdemont i Quim Torra, i Oriol Junqueras, Marta Rovira i Pere Aragonés –i l’espai polític que representen-  tenen l’obligació moral i històrica de pactar, de consensuar el full de ruta comú.

La Diada Nacional de Catalunya és un bon moment per fer visible aquesta entesa. No és la data més adient per donar volada als hiperventilats d’una cantó i de l’altre que fan més de hooligans que de dirigents polítics. És més que evident que l’Estat (i, sobretot, Catalunya) viu una involució en la interpretació de les lleis. El judici del procés, la persecució de cantants, el cas dels nois d’Altsasu o el proper judici al president de la Generalitat, Quim Torra, ho demostren. Per això cal unitat i no divisió en el moviment independentista i sobiranista.

 

La iniciativa que porta el nom Tsunami Democràtic és una bona via que va en aquesta direcció. Serveix per centrar la qüestió bàsica del que està passant a Catalunya sense excloure ningú, però no tanca cap porta de futur. És un bon instrument per recosir la unitat de l’espai independentista i donar temps als partits a pactar un full de ruta comú.

Nota a peu de pàgina. Convé no oblidar a aquelles persones que són a la presó o a l’exili per haver facilitat que els catalans votessin: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comin, Lluís Puig, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Marta Rovira i Anna Gabriel.

 

Comentaris (2)
Sols un apunt Fa 3 mesos
Res serà creïble fins que no hi hagi una renovació total dels polítics (tots) que han demostrat mereixer cap credibilitat. La resta és sols dissimular, i la por dels partits a que la gent els xiuli l'11-S. On són les dimissions?
Volem CDT Fa 3 mesos
Ja no ens alimenten molles, ja volem el CDT.... Control del Territori. Només cal organitzar i planificar. Com es va fer amb les urnes.