Un altre "procés" no, si us plau

"Si els nostres dirigents volen una gran participació que comencin per dibuixar i comprometre's clarament que faran amb el nostre SÍ"

Cronologia dels fets. Primer fet. El passat 4 de juliol es feia l'acte "Garanties per al Referèndum" al TNC de Barcelona on es detallaven alguns aspectes de l'1 d'octubre. Allà, l'actual conseller de presidència, Jordi Turull, afirmava amb tota la solemnitat de la qual és capaç, que si guanyava el SÍ es proclamaria la independència en 48 hores. Molt bé. És la cosa més lògica si fas un referèndum d'autodeterminació i surt afirmativa la resposta per tal de fundar un nou estat.

 

Segon fet. El passat diumenge La Vanguardia entrevistava a Carles Puigdemont i el seu director li feia aquesta pregunta: "I desprès del dia 2?". Si no vaig errat, després del dia 2 ve el 3. O sigui 48 hores més tard de la celebració del referèndum, moment en el qual fa dos mesos ens havien dit que es proclamaria l'estat català independent (o la república catalana, segons els documents de JxS i la CUP). Quina va ser la resposta del president de Catalunya? Literal: "Si surt el SÍ, sabrem que estem en una fase de procés constituent". El primer que vaig pensar és que no crec que personalment pogués suportar un altre "procés".

 

Amb tot, al marge de la meva probable manca de capacitat d'aguant, no cal ser molt perspicaç per veure que existeix una notable diferència entre el que diu Puigdemont i diu Turull. Proclamar la independència en 48 hores és una afirmació rotunda, clara i que no dóna peu a equívocs. En canvi, interpretar amb claredat el significat d' "estar una fase de procés constituent" resulta una cosa impossible. A quina fase es refereix el president? Quan ha de durar aquest procés? Què constituïm exactament?

 

Han estat molts els incompliments i canvis en l'anomenat full de ruta del procés com perquè ara, càndidament, deixem passar per alt contradiccions flagrants entre màxims responsables del govern. Quan Catalunya, ens diuen, es troba a menys d'un mes de la data més determinant de la seva història contemporània els seus principals promotors no es posen d'acord en allò que cal fer l'endemà.

 

 

Possiblement altres independentistes prefereix fer els ulls grossos tot dient que l'important és votar. No serè jo qui negui la transcendència i importància del proper primer d'octubre, però tenim el dret de saber què diantre estem votant exactament.  Aquesta serà ja la quarta vegada que personalment  emetré un vot favorable a una Catalunya independent en els darrers sis anys. La primera en la consulta popular de Barcelona l'abril de 2011, la segona el 9N del 2014, la tercera en les eleccions del 27 de setembre de 2015 (aquelles que ens van vendre en clau plebiscitària) i ara aquest 1-O. Però mai els seus resultats han tingut cap conseqüència política real. Tornarem a repetir la mateixa seqüència a partir del dia 2?

 

Tot plegat, fa que la situació sigui encara més preocupant del que podíem imaginar. Als dubtes de la celebració d'un referèndum amb tots els ets i uts per les raons que tots sabem, ara cal afegir aquells que es refereixen als de com es gestionarà un previsible SÍ. Mentre qui vol impedir una votació amb garanties és el govern espanyol, el qui no sap encara què fer amb els resultats és el govern d'aquí. Si els nostres dirigents volen una gran participació que comencin per dibuixar i comprometre's clarament que faran amb el nostre SÍ. Perquè un altre "procés" acabaria definitivament amb la nostra paciència.

 

Comentaris