L’independentisme ha tornat a demostrar el seu ADN pacífic en una manifestació multitudinària a Madrid que ha transcorregut aquest dissabte pels carrers de la capital espanyola de forma tranquil·la i sense incidents destacats. “Escolta Espanya”, deia el president de la Generalitat, Quim Torra, pocs minuts abans que es posés a caminar la capçalera. Però, està en condicions Espanya d’escoltar? I els seus líders polítics? I aquells que potser en pocs mesos ocuparan la presidència del país? És preocupant que l’expressió legítima de milers de catalans als carrers hagi estat criminalitzada ràpidament per alguns líders espanyolistes, com Pablo Casado i altres dirigents del PP, que no han dubtat a l’hora de llençar missatges contra la manifestació a poques hores que arrenqués la marxa.
Aquestes declaracions posen en evidència el caràcter autoritari que defineix alguns polítics espanyols, que no semblen admetre que es pugui reivindicar lliurement el dret a l’autodeterminació. Que davant d’una manifestació d’aquestes característiques, en defensa d’idees legítimes i dels drets humans, es respongui amb amenaces només posa en evidència que l’Estat espanyol té un problema agreujat: la seva definició nacional i la sacralització de la seva unitat territorial topa amb l’exercici dels drets humans per part de milions de persones. Persones que no es volen quedar a casa esperant.
Les afirmacions dels polítics espanyolistes contra la manifestació contrasten amb l’ambient als carrers de Madrid on, seguint les cròniques del nostre company Quico Sallés, hem pogut contemplar com els madrilenys no han reaccionat de forma irada en veure’s envoltats de groc. La urticària sí que ha fet la seva feina entre els 17 membres —17 justos— d’una Falange que s’han manifestat contra la presència dels independentistes a la capital espanyola i demanant presó per tot aquell que obri la boca per dir el que no els agrada escoltar.
Es fa difícil imaginar que els polítics espanyolistes, amb qui l’independentisme busca establir un diàleg, es puguin arribar a estovar fins arribar a un punt que permeti atendre les demandes dels catalans. La manifestació a Madrid ha mostrat el fuel que segueix movent l’independentisme al carrer però, per contrapartida, ha tornat a posar en evidència que al davant encara només hi ha un mur.
