Txell

"'Ni oblit, ni perdó' és el pitjor crit que es pot sentir a banda i banda d'aquest conflicte"

Doncs no ho sé. No sé si Jordi Cuixart és tan ric que no li calen caixes de solidaritat per tal que els seus parents puguin anar-lo a veure a la presó. En dret la muller o el marit no són considerats parents, és ben curiós; en tot cas tampoc sé si ella, la dona d'en Cuixart, odia o no, les persones concretes que l'han empresonat i tot el sistema on aquestes persones s'arrelen. Potser tot és un muntatge, potser també ho sigui la seva visita a la presó amb el fill petit, televisada per un mitjà de comunicació suís. No ho sé, no ho puc saber.

 

Tant se val. Sempre he dit que hem de tenir la capacitat de separar les persones i les seves obres, les idees i la intenció. No conec Txell Bonet, però la vaig sentir en una entrevista amb la Sílvia Cóppulo al seu Divan, i, partint de la mateixa prevenció que ja sempre m'acompanya quan llegeixo una opinió, veig un reportatge o escolto una notícia, de sobte em vaig sentir envaïda de bones vibracions, generades en l'actitud positiva d'una dona que, això és evident, ha vist la seva vida trasbalsada com succeiria a qualsevol que tingués entre reixes la seva parella estimada i pare del seu fill.

 

En l'entrevista es va fer també evident que davant d'algunes preguntes, la resposta més òbvia hagués estat la queixa, o l'amargor pel fet que havia vist truncada part de la seva vida, o la crítica per la reacció de l'Estat, entengués o no (que no l'entén) la responsabilitat del seu home en la situació que viu. Però no parlà d'això, sistemàticament va mantenir-se en una visió ben alternativa de la circumstància; en la possibilitat que està en mans de tothom (o no?) de fer de cada instant l'única cosa important, i del present, tot el temps de les nostres vides. Un univers on demà s'escriu demà i avui és tot el que tenim.

 

Txell Bonet estilitzada figura que evoca èpoques ben diverses de la nostra actual, em provoca en sentir-la la sensació que hi pot existir un moment del nostre futur on la gent de bona voluntat, després de l'ofuscació present, pugui oblidar, perdonar i perdonar-se. "Ni oblit, ni perdó" és el pitjor crit que es pot sentir a banda i banda d'aquest conflicte. Vull creure que la Txell pensa com parla (no tinc per què pensar el contrari), i que és justament l'antípoda necessària d'aquest crit de venjança que de vegades volen immoralment fer-nos passar pel tronc i la raó d'equidistantment eixelebrades propostes polítiques. I gràcies, Sílvia, per aquest regal.

 

 
 

Comentaris