Regular el que es diu a les xarxes socials. Sembla que aquest és el debat principal de la setmana. Un debat que, molt sovint, és afrontat des del desconeixement més flagrant per aquells que intenten pontificar sobre la matèria. Alguns parlen des de la por. Altres, directament, prediquen des de la ignorància.
Les xarxes socials, però, no són res més que una extensió més de les nostres vides. Una extensió, però, que ha canviat els rols d’emissor i receptor, fins al punt, d’acabar-los igualant. A les xarxes socials tots som iguals. Des d’un líder sindical fins a un oficinista. Tots lluitem amb les mateixes armes. Tenim les mateixes llances i els mateixos escuts. Els 140 caràcters són iguals per tothom. El problema, doncs, no rau en les xarxes socials, sinó en aquells que les utilitzen. És per aquest motiu que és completament absurd intentar regular-ne la llibertat d’expressió quan la legislació vigent ja ens protegeix (a priori) contra les amenaces, les injúries o els atemptats contra l’honor.
Si podem acusar d’algun fet a les xarxes socials és el d’accelerar els processos comunicatius i magnificar-los. Fer de les anècdotes temes d’estat i convertir a petits tarats en grans enemics públics. Actualment –degut a les noves vies de comunicació- quan volem alguna cosa la volem al moment. Ens costa tolerar l’espera entre la manifestació d’un desig i la seva satisfacció. El problema de tota aquesta velocitat és que sovint no deixa un espai per la reflexió. I bé, hi ha certs processos que necessiten seguir unes pautes determinades basades en el temps, la reflexió i la moderació. Massa sovint la necessitat imperiosa de comunicar desvirtua els canals i, per tant, acaba repercutint sobre l’objectiu final.
Les xarxes socials, com qualsevol nou element de les nostres vides, han canviat els nostres patrons de comportament. Han canviat la manera de consumir, de relacionar-nos i, fins i tot, d’organitzar-nos. Però no els han fet ni millors ni pitjors. Diferents. Res més. Els responsables dels nostres actes, però, continuem sent nosaltres mateixos. Twitter, al capdavall, ets tu.
