Espero que tan aviat com sigui possible, el codi penal de la República limiti el delicte d’odi als col·lectius socialment vulnerables i deixi fora als cossos armats, com es fa al món civilitzat. Però estaria bé que, a més, es plantegés instaurar un delicte d’estupidesa que evités les conseqüències nefastes que genera la catalanofòbia en algunes ments pertorbades. Així es podrien treure de la circulació política personatges com la ministra Cospedal, que pensa que TV3 té la culpa de què dos milions llargs de catalans prefereixin ser governats per Mickey Mouse, Doraemon o Cipollino abans que per ella.
L’obsessió contra TV3 és tan gran que entra de ple en l’etnicisme. No té cap altra explicació el fet que persones suposadament alfabetitzades creguin que el tancament de la televisió pública catalana seria suficient per retornar els independentistes a la fe monàrquica, amb les nenes i la sopa. Imaginen una debilitat mental congènita tan terrible que, suposo, pensen que una exposició continuada dels catalans a Cuéntame i Ana Rosa Quintana els donaria una majoria d’arrimades i albiols al Parlament.
O també pot passar que sigui al revés. Que hagin comprovat que sense una televisió crítica i plural a l’Espanya espanyola ells viuen la mar de bé, protegits de la crítica i la sàtira i amb totes les facilitats per fer compatible la mà llarga amb el suport càndid a les urnes. En aquest cas, a la catalanofòbia s’hi afegeix el classisme contra el que consideren un populatxo informe i crèdul, eternament lluny de la dignitat de la ciutadania… I catalanofòbia i classisme no són excloents.
