TV3. LA GRAN OBRA DE GOVERN

"Podria programar més en clau identitària, de crosta parlant clar. Senzillament per cohesió social"

1984

El 1974 un ministre prohibia que en els altaveus del Barça es pogués parlar en català. Malgrat que era democràcia orgànica no s'autoritza un diari en català fins que Franco fou mort i enterrat. En aquest context proper només guanyar eleccions Pujol feu una televisió pròpia. Els atacs foren apoteòtics com sempre en l'atac a la reivindicació catalana. Posteriorment totes les autonomies s'hi apuntaren per una raó clara: apuntalar el partit governant i així perpetuar-se, si podien. Com que la reivindicació era col•lectiva la televisió va arribar. A l'Ateneu barcelonès Alfons Quintà, polèmic i criticat per moltes raons, exposa nítidament un gran programa ambiciós i nacional. Calviño i tota l'estructura de poder l'obstaculitzà fins al límit. Només un exemple: màquines i aparells, bloquejades a la frontera francesa i obstacles burocràtics, diplomàtics, polítics per accedir a Eurovisió. Es pretenia que per què no informés de política internacional i fos, deien, antropològica. [residual o museu]. Però les grans instal•lacions, els estudis de Sant Joan Despí (1986) amb més de 30.000 metres quadrats, l'enorme il•lusió de professionals, polítics i poble en una amalgama que la paraula harmonia defineix esplèndidament s'aconseguí una quota molt alta d'identificació: ja és un referent. És clar que només hi havia el monopoli de TVE i el seu segon canal i podia representar un èxit fàcil.

L'encert dels primers programes, de la compra de sèries delitoses, Dallas per exemple, la vinculació del Barça, la producció de sèries pròpies J. M. Baget i Herms parla de l'efecte Poble nou- i, molt especialment, la manca de rutina i la voluntat de superació feu que TV3 esdevingués ràpidament exemple de feina ben feta. Aconseguí adhesions a mesura que anava obrint repetidors. S'ampliaren espais, encara que fos al marge del permís de Madrid, i amb fets consumats, arranca el nou canal la villa y corte s'ho empassà. El Canal 33 amplià horaris el 1996 i el Club Súper 3 esdevingué programa de gran èxit. La labor no fou exempta de crítiques interiors –manca d'un programa de sardanes en horari adient, de programes de llibres, etc.– però els èxits és succeïen. Telenotícies innovadors, un programa d'ensenyament de llengua que feu forat –Digui, digui-, etc. El 1997 TV3 ja era la cadena de referència per moltes llars catalanes i semblava impossible que no hi hagués estat abans. Comèdies, films, sèries, futbol ... tota una varietat amb un rerefons com a televisió pública: ús de la llengua catalana amb normalitat i exigència en el treball amb un resultat d'èxit amb tot el que es feia amb excel•lència: dels reportatges de geografia de Catalunya als documentals de la història recent. Una gran obra feta. Des de la seva arrancada el 10 de setembre de 1983 al Barcelonès i, gradualment, a tot el país fins avui ha estat un llarg camí. Quatre anys després estava ben arrelada i emetia tot el dia fins a mitja nit per tot el Principat. En només dos anys TV3 aconseguí de fixar una programació regular i estable i d'ampliar els seus horaris. El 1987 oferia programació del matí a mitjanit i ja era dins Eurovisió amb eficàcia. El 1988 es prepara el nou canal cultural, esportiu, juvenil i es posen les bases de la varietat actual: internacional, notícies, etc. fent el salt a la TDT i bolcant a Internet continguts amb èxit de crítica i públic.

Malauradament els governs del PP de València que tant s'omplen la boca parlant de llibertat –contra el català a Catalunya només- han prohibit fins avui que es pugui rebre a les seves comarques malgrat la voluntat dels ciutadans que veuen la seva llibertat alterada. Igualment s'ha criticat a TV3 com fan intel•lectuals –Víctor Alexandre, Miquel de Palol...- i no exempts de raó: TV3 podria programar més en clau identitària, de crosta parlant clar. Senzillament per cohesió social i el més trist: Perquè no edita un programa diari, d'empenta i abast ambiciós, més enllà d'una sèrie divertida de deu episodis, d'aprenentatge de llengua pel milió de persones que han arribat. Perquè no ho fa? Sembla que vulgui condemnar a la població nova a estar exclosa de la ciutadania catalana. Serà amb intencionalitat política o discriminatòria que no es fa aquest nou Digui, digui?

Per a saber-ne més:
Josep M. Baget i alt.: La Nostra: vint anys de TV3 i V. Alexandre. TV3 a traïció: Televisió de Catalunya o d'Espanya? Barcelona, Proa, 2003 i 2006 respectivament.

 
 

Comentaris