Selahattin Demirtas és un diputat kurd que es podreix en una presó turca des de l’estiu de 2016. Els tribunals turcs, el govern d’Ankara i els mitjans de comunicació d’aquell sistema acusen el polític kurd de “propaganda terrorista” i l’han empaperat en un grapat de sumaris que, tots junts, sumen la molt respectable demanda de 142 anys de presó. Però la parcialitat rabiosa dels magistrats turcs va veure’s emmirallada, fa un parell de mesos, per una sentència claríssima del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg que afirma que l’empresonament de Demirtas és “un atemptat injustificat a la llibertat d’expressió i d’opinió del poble i del dret del reclamant a ser elegit i a exercir el seu mandat parlamentari“.
La decisió d’Estrasburg ha estat inclosa dins de l’argumentari dels advocats d’Oriol Junqueras per demanar la llibertat provisional. I tot plegat ha posat nerviosos a uns quants magistrats del Tribunal Constitucional, que estan perfectament arrenglerats amb el poder, però també tenen present el desprestigi que els caurà al damunt fora de les fronteres espanyoles. Són espanyols espanyolíssims, això està fora de dubte i serà objecte de medalles i pensions generoses. Però a alguns els inquieta acabar menyspreats per la justícia internacional.
El judici no ha començat i ja tothom té la mirada fixada a Estrasburg. O sigui que no només jutjaran als independentistes catalans, també es pintaran un autoretrat que emmarcaran a Estrasburg.
