JxCat i Esquerra es passen el dia acusant-se mútuament de torpedinar la unitat estratègica, però el cert és que ni uns ni els altres tenen pensada una estratègia particular per fer la independència. Si seguessin a negociar un full de ruta, no tindrien cap pla concret a defensar.
Esquerra diu que vol ampliar la base, però en comptes de picar pedra mirant de convèncer més votants que la independència els convé, ha rebaixat el seu discurs, ha fitxat gent dels comuns i ha pactat amb el PSOE. El puigdemontisme, per la seva banda, de paraula assegura que cal aplicar la via unilateral però a l’hora de la veritat també negocia i pacta amb el bloc del 155.
És impossible que el puigdemontisme i ERC acordin un pla independentista perquè el seu pla no és fer la independència. Molts haureu vist el vídeo d’Elisenda Paluzie en què assegura que representants d’ERC, JxCat i la CUP li han dit per activa i per passiva que no estan preparats per fer-la. És curiós que després hàgim hagut de llegir que els candidats a la presidència de l’ANC que apostaven per pressionar els partits eren els que estaven avalats per Joan Canadell, quan només cal mirar el Twitter de Canadell i de Puigdemont per veure que aquí hi ha marro.
Ves que Canadell no acabi sent un dels membres d’aquesta Llista del President que es veu que s’està preparant i que s’anunciarà el juliol. Una llista de persones que no formen part de cap partit però que aniran a totes amb Puigdemont, que és qui les haurà triat i qui les guiarà. Una llista que, ara sí, diran, farà la independència.
Com que els partits tenen mala fama perquè en tota la legislatura no han fet res per la independència, la sala de màquines convergent ens vol fer pensar que Puigdemont -el seu màxim actiu polític- no té res a veure amb els partits, ni tan sols amb JxCat. Que ell va per lliure i no és corresponsable de les coses que estan passant a Catalunya. Com si ell no hagués estat el president del govern que no es va atrevir a fer efectiva la DUI, com si ell no hagués creat i encapçalat la candidatura de JxCat, com si ell no hagués triat l’actual President, com si ell no s’hagués presentat a les europees amb JxCat, com si ell no tingués cap poder dins del partit o del Govern.
Aquesta llista, avís per a navegants, serà la representació electoral del Tsunami Democràtic. És aquesta cosa de mobilitzar la gent per acabar no fent res. La llista de Puigdemont té l’objectiu de connectar amb els independentistes més emprenyats, combatius i unilateralistes per intentar tenir-los sota control i que no marxin a una altra banda, com ara a Primàries. Després, es voldrà malbaratar aquesta força igual que la va voler malbaratar el Tsunami.
La Llista del President acabarà presentant-se a les eleccions amb JxCat i PDeCAT. El pacte per la candidatura conjunta es farà en nom de la unitat, és clar. I naturalment aprofitaran per carregar contra Esquerra per no voler-s’hi sumar. El màxim que ens podrà oferir el puigdemontisme, doncs, serà una repetició de la grisa i autonomista legislatura actual.
Per sort, el tsunami democràtic va quedar completament superat per les revoltes al carrer, que van ser la reacció genuïna a la sentència. Esperem que a les pròximes eleccions, l’enèsima jugada mestra quedi superada per una veritable revolta a les urnes.
