Trontolla la zona de confort dels partits polítics

"El municipalisme és vital per la salut d'una república dels ciutadans"

Des de fa setmanes Barcelona viu un procés inèdit al món polític català i que, com moltes coses que són noves, no s'ha entès en tota la seva dimensió i ha d'aguantar l'atac frontal d'organitzacions polítiques que se senten agredides en tant que aquest procés els hi demana sortir de la seva zona de confort. La mateixa resposta que va rebre des del món de la premsa lliure, on un ensordidor silenci intenta fer passar per inexistent unes primàries municipals que ens interpel·len a tots. A la ciutadania perquè s'involucri de manera directa en la presa de participació i decisió que derivarà en responsabilitat política vinculant amb els candidats triats; als partits perquè han d'obrir definitivament les seves estructures a la democratització de l'electorat, han d'escoltar realment les seves bases i permetre'ls escollir tots els integrants que conformaran la llista amb la qual ells s'han de sentir representats en un procés electoral; i als candidats perquè el fet d'haver estat elegits per escrutini majoritari uninominal els crea la responsabilitat de retre comptes als seus votants. Aquest vincle electorat-elector crea una obligació directa si vols comptar de nou amb el seu suport i no hi haurà cap estructura de partit que els pugui "enquistar " dins el sistema. Si perdura una candidatura en el temps serà perquè ha sabut escoltar al seu electorat i ha treballat per complir amb les seves promeses fetes durant la campanya.


A tot Catalunya compta amb 38.000 inscrits que es rebel·len contra l'actual model i cal recordar que el partit polític al nostre país amb més afiliats té 17.027 militants adherits. Això revesteix de legitimitat un procés com aquest on a ciutats cabdals com Barcelona el nombre de candidats apuja a 54, amb perfils molt diferents i tantes propostes com anhels en tenen els candidats.

 


Se'ns ha volgut vendre una competició bipolaritzada entre qui fa uns anys ens va parlar per primera vegada d'organitzar i executar un procés de primàries a Barcelona, el professor i periodista Jordi Graupera, i altre personatge rellevant de l'actualitat del nostre país, l'Adrià Alsina, també professor i periodista i molt conegut per la seva gestió com a responsable de comunicació dins l'ANC. Però el ben cert és que tret d'alguns candidats que obertament han expressat el seu suport com membres d'una mena d'equip de treball d'un altre, la resta fan propostes als seus actes i no amaguen les seves intencions d'esdevenir cap d'aquesta llista independentista on he de destacar la candidatura d'una dona: Olga Amargant. Aquesta advocada i activista coneguda pel seu incansable treball arreu del territori i a les institucions, no només catalanes, sinó que també ha portat el debat i lluita d'alliberament nacional de Catalunya traient les togues al carrer per reivindicar la manca de dret, llibertat i democràcia dins el sistema judicial espanyol, o anant a institucions d'àmbit Europeu per fer escoltar la seva veu. Aquesta passió i visió de convertir Barcelona en capital de la República Catalana la col·loca dins les quinieles com una forta competidora per encapçalar la llista que haurà de ser votada aquest cap de setmana.


Tenim servits a taula tots els ingredients pel canvi: gent nova amb visions i projectes diferents, partits participant obertament d'aquests procés, persones sense cap lligam de partit, hi ha molta il·lusió i també confusió de tot allò que comença amb la intenció de capgirar-ho tot, tenim voluntat, tenim la ciutadania preparada, hem de participar i fer-nos responsables del nostre futur. El municipalisme és vital per la salut d'una república dels ciutadans. Inscriu-te, participa del debat i vota.

 

Comentaris