Trivialització d'un crim

"No em vull imaginar l'escàndol a què hauríem assistit en cas d'haver-nos assabentat que l'home volia matar qualsevol líder de la dreta o l'extrema dreta"

Coneixem la notícia d'un que planejava matar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Més enllà de les consideracions sobre la probabilitat de dur-ho a terme, i en aquest cas la probabilitat que encertés, un home planejava matar el president del govern d'Espanya i tenia les armes per fer-ho, concretament un arsenal.

 

Per alguna raó, la notícia va passar per la majoria de mitjans de comunicació amb sordina. No em vull imaginar l'escàndol a què hauríem assistit en cas d'haver-nos assabentat que l'home volia matar qualsevol líder de la dreta o l'extrema dreta. Però, en fi, només 'Público', el diari que va oferir l'exclusiva, li va concedir la importància que la notícia, en la meva opinió mai humil, mereix.

 

Els mitjans tenen les seves normes, els seus costums i els seus interessos, i ells sabran per què han decidit que el descobriment d'un home que es declarava diposat a cometre un magnicidi i amb la casa plena d'armes per fer-ho no els sembla important. De la mateixa manera que no els sembla especialment revelador que el subjecte assegurés que ho faria en venjança per la decisió del govern de Sánchez d'exhumar el dictador criminal i vulgar Francisco Franco. I en la mateixa línia decideixen barrejar questa informació gravíssima amb la compareixença de Susana Díaz davant del Tribunal dels ERES.

 

Això no és el pitjor.

 

El líder del Partit Popular, Pablo Casado, en resposta a la notícia, va aprofitar per fer esment a algun escarni que els seu partit ha patit en algun moment, comparant-lo amb la possibilitat d'un intent d'assassinat del president del govern espanyol. José Manuel Villegas, secretari general de Ciudadanos, va fer servir l'assumpte per comparar-lo amb les "amenaces d'agressió" que alguns dels seus correligionaris pateixen a Catalunya. I Fernando Páramo, secretari de comunicació del mateix partit taronja, va esmentar unes pedres que diu que els van llençar un dia.

 

La mesquinesa d'aquestes afirmacions queda tapada per la seva idiotesa. S'adona que un home amb un arsenal anuncia que matarà al seu president i respon que un dia li van llençar una pedra o un grup de pobres es va plantar davant de casa seva a protestar? Ens hem tornat bojos? Com hem arribat a aquest nivell d'embrutiment?

 

 

El subjecte va dir que volia matar Sánches per posar-se amb la mòmia del dictador. Ho va fer en un grup prou afí a aquestes decisions com per decidir-se a fer-ho alegrement, és a dir, entre iguals. I són les mateixes raons les que han conseguit que PP, Cs i molts mitjans de comunicació s'hagin entregat a la imperdonablement irresponsable tasca de restar importància a la bèstia.

 

Preparem-nos pel que vindrà.

 

Comentaris