La trista realitat que s’amaga rere els trasllats penitenciaris

"Els centres penitenciaris no han estat aliens al contagi. Els efectius policials que hi treballen tampoc"

Durant aquests dies veiem per la televisió testimonis d’herois i heroïnes que lluiten intensament i sense descans, per guanyar la batalla al COVID-19. Veiem testimonis que mostren quina és la responsabilitat, la integritat i la professionalitat dels professionals i de les professionals dels diferents serveis d’emergència que treballen al peu del canó. El nostre reconeixement per a totes elles.

Però què passa amb aquells que, a ulls de la societat poden tenir un paper “secundari”? Què passa amb aquells i aquelles professionals que s’exposen i no es veuen? Professionals com per exemple, alguns del cos de mossos d’esquadra que treballen intensament, exposant-se al contagi i que, malgrat no són tant visibles públicament com altres serveis d’emergències, la seva funció és tant bàsica i primordial, com la que més. Parlem dels efectius policials que realitzen els trasllats penitenciaris. 

Aquests efectius, que tenen l’enorme responsabilitat de traslladar i custodiar presos i preses als centres hospitalaris són alguns d’aquests herois secundaris. I és que, malgrat la seva funció és imprescindible, ha de passar desapercebuda. Inadvertida a ulls d’una societat que no està interessada en la realitat que s’amaga rere un centre penitenciari. Professionals que pretenen ser invisibles en l’exercici de les seves funcions i que pateixen doblement i com qui més,  l’afectació del COVID-19. 

Els centres penitenciaris no han estat aliens al contagi. Els efectius policials que hi treballen tampoc. Mòduls sencers de diferents centres penitenciaris han hagut de quedar aïllats com a conseqüència del gran volum de contagis. Presos i preses són traslladades diàriament i custodiades a centres hospitalaris per ser ateses, per fer-les-hi les proves i un cop fetes, retornades a les presons si és que en el millor dels casos, no han hagut de quedar ingressades. 

 

I aquesta funció invisible, aquesta funció que ha de passar inadvertida ha estat feta per professionals que ho fan fins i tot, sense disposar del material de protecció adient. Sempre s’ha denunciat aquesta manca de material. I les Administracions (totes elles) s’han afanyat a anunciar que aquest, és un problema resolt. Però no! Ni molt menys està resolt. Aquests efectius policials, entren als hospitals sense el vestit de partícules, sense les mascaretes adients, sense les ulleres i sense la pantalla de protecció. Ho fan com diríem popularment, pràcticament a pèl! 

La percepció d’aquests i d’aquestes professionals és d’abandonament, de soledat absoluta en un espai que en més d’una ocasió han tingut la sensació que molestaven. Però el cert és que, la seva funció és tant important com la que més. A l’efecte, les Administracions tenen el deure ineludible de millorar el sistema. De modificar-lo si no funciona. De millorar-lo si s’escau! I cal fer-ho. Perquè si aquests professionals treballen en aquestes condicions i tenen aquestes sensacions és que veritablement hi ha alguna cosa que no funciona. Per cert! Tant costaria fer les proves de detecció del COVID-19 en els propis centres penitenciaris?

 

Comentaris