Tripartit: tres mesos tocant a difunts

"Un exercici esfereïdor: veure com enterren el Govern d'Entesa els seus munyidors i els intel·lectuals amics, coneguts i saludats"

[…] No ha tenido el PSC el éxito estratégico de Esquerra. Eso sí, ha acumulado poder, mucho poder. Se supone que el objetivo de los socialistas era consolidar una mayoría estable de izquierdas, en la que el PSC se hiciera paulatinamente más fuerte, por los dividendos derivados del cargo de presidente de la Generalitat y por la seriedad de su gestión, y los otros dos partidos tuvieran cada vez un papel más secundario. Una estrategia que se complementaba con el objetivo de conseguir una reforma federal del Estado, a partir del Estatuto. Que la estrategia ha fallado lo demuestra que el propio PSC evita plantear una tercera edición del tripartito.

Josep Ramoneda, Las paradojas del tripartito, El País, 19 de gener


* * *

El president d'ERC, Joan Puigcercós, no ha descartat avui un Govern després de les eleccions catalanes entre PSC, CiU i els republicans, "fort i d'unitat per sortir de la crisi", o una fórmula PSC-ERC, amb ICV-EUiA donant suports des de fora.

Puigcercós apunta a un govern amb el PSC
, El Singular Digital, 28 de gener

* * *

—¿Asumen entonces que la idea del tripartito como fórmula no ha acabado de cuajar?

—Pero es que nosotros tenemos un proyecto diferenciado de ICV y ERC, y nuestra ambición es gobernar solos. Creemos que después de picar piedra durante siete años nos hemos ganado el derecho a gobernar en solitario. Hemos demostrado que trabajamos y somos más responsables que cualquier otro partido.

José Zaragoza, entrevista a El Periódico, 1 de febrer

* * *

És possible governar en coalició sense donar mostres d'incoherència? Ho és com s'ha demostrat, tants cops i a tot arreu, però cal demostrar-ho ara i aquí. La imatge que avui projectem amaga un balanç de govern efectiu, incomparable amb cap altre període anterior. Però avui per avui, Catalunya sembla que no ho vol, n'està fatigada, no recolzarà nous experiments, ni artefactes inestables. I curiosament, apareix com a possible resposta el risc d'una major fragmentació en detriment de les forces polítiques centrals i majoritàries.

Ernest Maragall, La Catalunya del Segle XXI, conferència, 10 de febrer

* * *

La ruptura de ERC, y su incapacidad para rehacerse de ella, han puesto al tripartito en un mal paso. Los sondeos sobre intención de voto así lo señalan y han desatado los nervios de algunos dirigentes de la propia ERC y del PSC. Esto es lo que ha llevado a figuras tan destacadas como el líder de los independentistas, Joan Puigcercós, y de los socialistas José Zaragoza, Antoni Castells y Ernest Maragall, a renegar del tripartito como opción de futuro.

El oscurecimiento de las expectativas electorales de la izquierda crea inquietud en sus filas, pero no es lo que pone en entredicho la coalición de Gobierno. Es más bien la consecuencia de sus males.

Enric Company, La justificada inquietud de la izquierda, El País, 23 de febrer

* * *

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, el republicà Josep Huguet, ja ha fet la seva aposta post electoral. Avui, en una entrevista a la Cadena Ser, ha descartat reeditar el tripartit i ha defensat un govern "de concentració" entre CiU, PSC i ERC, com també va fer el president d'Esquerra ara fa unes setmanes.

Huguet ha indicat que aquesta proposta de formula de govern "potser no duri ni tan sols una legislatura" però és necessari per abordar els grans problemes de Catalunya. Entre els quals hi ha, fer "modificacions profundes" en les relacions entre Catalunya i l'Estat, i també una reforma de l'administració pública catalana.

Huguet aposta per un govern CiU, ERC i PSC
, El Singular Digital, 2 de març

* * *

Todo induce a pensar que, antes de final de año, el orden volverá a reinar en Cataluña. Se habrá puesto fin a este Gobierno tripartito de charnegos y menestrales que tan ofensivo resultaba para la sensibilidad de los que consideran que la patria es de todos, pero más de unos que de otros. […].

Todo esto ocurrirá porque el tripartito lo ha hecho políticamente muy mal.

[…] El primer pecado del tripartito es haber dejado de creer en sí mismo. ¿Cómo pueden ganar unas elecciones unos partidos que no confían en el Gobierno del que forman parte?

[…] El problema de fondo ha sido que el tripartito no ha tenido un verdadero proyecto común. […] Ahora ya sólo queda el milagro. La izquierda ha tenido una oportunidad: no ha dado la talla. Vuelve el orden a Cataluña. ¿El tripartito? Entre todos lo mataron y él solito se murió.

Josep Ramoneda, Entre todos lo mataron…, El País, 16 de març

* * *

El govern de coalició dels tres partits d'esquerres i catalanistes no ha quallat. Molts dels qui hi han cregut han perdut la confiança. En menys de dues legislatures ha passat de ser vist com una il·lusionant alternativa a un model fallit. Ha passat de ser el subjecte d'una mutació política imprescindible a l'objecte d'una mutació política obligada.

[…] El problema del tripartit és no haver sabut construir un discurs polític coherent i unitari i estabilitzar un marc polític de referència –una argumentació de país– capaç de mantenir-hi vinculats els qui hi varen confiar i alguns més.

[…] El fracàs del tripartit és un fracàs històric per a l'esquerra catalana. Qüestionarà l'actual estructura partidista i implicarà una profunda renovació conceptual i democràtica.

Ferran Mascarell, No ha funcionat, Avui, 21 de març

 
 

Comentaris