Era un dia qualsevol, d’aquells dies on sembla que no passi res, monòtons i poc especials. Recordo només que no era festiu ni assenyalat pel calendari. Errava, aprofitant una estona de llibertat, pel Casc Antic, aquella Venècia sense aigua i d’un agradable olor semblant, i vaig decidir entrar a Santa Maria del Mar (no és una catedral). Segueixo amb fascinació per aquell edifici tan pur (ara menys) i, com estava explicant, acabava d’entrar deixant enrere l’enrenou d’aquella Plaça on les terrasses dels bars obliguen a fer exercís de saltimbanquis per poder passar-hi. Desprès d’haver contemplat els arcs i les meravelloses claus de volta, per una raó inexplicable (sempre començo per la dreta) vaig començar la meva visita per la part esquerra (totes referencies ideològiques, òbviament, casuals). Una visió catastròfica m’estava esperant. En una de les seves precioses columnes hi havia penjat un dina4 que va captar de sobte la meva atenció. Alguna cosa no quadrava, aquella imatge no tenia res a veure amb l’entorn.
El color verd, i el títol en lletres més grans: Certificat d’Excel·lència. Sí: Tripadvisor s’havia fet lloc en l’Església. Funerals, matrimonis, batejos, cerimònies sagrades i simbòliques. Resar, demanar ajuda, contemplar arquitectures que, encara que no siguis creient, aconsegueixen fer-te pensar. I Tripadvisor. Un puto certificat que diu textualment: Certificado de Excellencia otorgado a The Basilica of Santa Maria del Mar según la puntuación otorgada por sus clientes en Tripadvisors. Sus clientes, insisteixo. Tot això ho vaig comentar en un dels petits articles que faig a l’Emprenem (a veure si em donen més espai) i ho vaig enviar per coneixement a l’arxidiòcesi de Barcelona que, en la seva saviesa no va dir res. I ho va fer treure. L’episodi l’havia quasi oblidat quan, aquest estiu se m’ha presentat la mateixa situació en una Església mig abandonada en el Centre de Palerm (o). Aquesta vegada vaig barbotejar unes paraules i me’n vaig anar pensatiu. Podia entendre una relliscada així a Barcelona, ciutat modernilla i amb una relació peculiar amb les tradicions, però Palerm (o)? Com és possible? La realitat és aquest virus (o bacteri) malèfic s’està estenen entre nosaltres. Ara que tornem de les vacances ho hem pogut comprovar.
Tothom el coneix. Si estàs planificant un viatge és inevitable no estar influenciat pels comentaris d’aquesta web: tota mena de negocis i atraccions relacionades amb han de viure aquesta picota pública de les seves qualitats i defectes: Tripadvisor s’ha convertit en un veritable malson per tots. Sí perquè d’una banda aquesta mania d’avaluar-ho tot ens està tornant paranoics. D’un altra està desesperant empreses i titulars d’establiments. Un comentari negatiu pot enfonsar, per exemple, un restaurant perquè, recordem, la base de tot el màrqueting d’aquesta web és que els comentaris són verídics i sincers. Res de publicitat empresarial. El problema és que la realitat no és així, i molts comentaris són de trolls de farsants o de la mateixa competència que intenta robar els clients a establiments semblants. Famós va ser el d’un usuari anomenat Sandrokan2014 en referència a un celebre restaurant que, segon ell, estava ple de putes, gent amb Rolex d’or i on els plats eren pitjor que els de Findus. Com en un escenari de la trama Gürtel. Existeixen també societats que, a pagament, garanteixen una serie de comentaris positius a la web o, fins i tot, la cancel·lació dels negatius. Tot això ha posat en descrèdit el gegant americà, especialment al meu país, i molt són els que s’han rebel·lat al joc i es neguen a penjar el certificat famós. Tripadvisor va arribar també a ser multada per la justícia italiana de 500.000 euros, sanció desprès anul·lada pel Tribunal del Lazio. El fons de la qüestió és si aquest joc infernal de jutjar, ser jutjats, avaluar ser avaluats porta a algun lloc. Estem perdent el plaer de descobrir, si ho fem ho volem comunicar de seguida per la web i, d’aquesta manera, hem creat una estructura de milions de comentaris que estan traient poc a poc valor al factor humà. Dubtem que alguna cosa sigui bona ho dolent si això no ho diu Tripadvisor.
Quan vaig arribar a la casa que havia reservat a Sicília estava content. Ens esperava una iaia, l’Amelia, asseguda al sofà mirant una missa del Papa (cosa buona e giusta). Al deixar la vila, una setmana desprès ens va mirar amb cara de demanar una gràcia: si us plau, poseu un comentari positiu a Tripadvisor, va dir. Non c’è più religione.
