El tripartit està en descomposició. Això no vol dir que cap dels partits que en formen part desitgi ara mateix finiquitar-lo, ni de bon tros, ni tant sols que cap d’aquestes mateixes formacions pensi en què és una fórmula de govern fracassada i que no es pot repetir. Res de tot això. Senzillament els gens de la supervivència política s’estan començant a imposar i disparen els automatismes propis d’aquell que veu que si no es vol enfonsar ha d’estar preparat per saltar del vaixell. Els membres del govern defensen el dret a la discrepància com a propi de la cultura de coalició de la qual, segons afegeixen, estem mancats. Però si la legítima discrepància significa passar els pròxims setze mesos fent declaracions a las contra, com en els últims dies, el govern no trobarà qui el defensi ni entre els seus. Si el president vol demostrar capacitat de lideratge, pel govern i els seus membres, si esperen conservar un cert prestigi, pels partits que en formen part, si aspiren a mantenir-se com a alternatives, per la gent i pel país, caldria aturar aquest vodevil.
- CA
