Trets al peu i coherències

"La coherència sol ser premiada en política, si no hi ha altres leit motiv amb més capacitat d’arrossegament"

La política és estratègia, té un component alt d’estratègia, almenys. No ens poséssim pas les mans al cap, ara, per si uns o altres utilitzen tal o qual cosa per “estratègia” electoral. Ho ha fet tothom i ho farà tothom: la qüestió és plantejar-se si estem en un moment de fortalesa o de feblesa política, almenys pel que fa a l’independentisme els seus objectius, per anar fent estratègies que no sumin o no sumin MÉS.

El pas següent seria decidir si els trets al peu, l’autogol o el simbolisme eixorc (l’altre, no) ens són útils o no electoralment, per una banda, i per la consecució dels objectius per una altra. Em refereixo, per exemple, si la decisió fos endarrerir la convocatòria d’eleccions o autobloquejar les institucions on l’independentisme decideix, encara (fins que ho torni a fer el TC o el Suprem).

La coherència sol ser premiada en política, si no hi ha altres leit motiv amb més capacitat d’arrossegament. Però, com va deixar escrit Joan Fuster, ”Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics”. Els adversaris polítics, especialment si han rebut els vostres atacs monotemàtics en el passat, us recordaran tan sagnantment com creguin i puguin incoherències vostres sobre tòtems de la política catalana de les darreres dècades com la unitat, les mans netes o els pactes amb el papus.

I entre trets al peu i (in)coherències, en podem posar un bon tros a l’olla i preguntar-nos: “Qui prodest?”

 
 

Comentaris