Enguany, en un sol mes, els catalans han votat tres cops. Ho han fet en les eleccions espanyoles del 28 d’abril, i ho han tornat a fer en les eleccions municipals i europees del 26 de maig. I tots tres cops l’independentisme s’ha imposat per damunt de les opcions nacionalistes espanyoles. Ha estat francament sucós l’enfilall d’atzagaiades que PSOE, PP, Ciudadanos i Vox han cuinat per intentar emmascarar la seva profunda derrota a Catalunya, fins al punt que Vox ha quedat literalment escombrat, Ciudadanos no ha aconseguit cap alcaldia –cap ni una de les 947 possibles–, i el PP pràcticament el mateix, ja que només ha guanyat a Badalona, Castelldefels i Pontons, i d’aquestes tres poblacions, sembla que quedarà descavalcat en les dues primeres. Respecte a Pontons (Alt Penedès), baluard de la ultradreta espanyola a Catalunya, estem parlant d’una vila de 458 habitants.
Pel que fa al PSOE, aquest partit de dreta emmascarada que somriu impúdicament per boca de Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Meritxell Batet i Jaume Collboni, ha estat batut en tots els fronts catalans. En tots. I aquesta derrota, per més que intentin amagar-la darrere de l’èxit del PSOE a Espanya, se suma a la humiliació que ha sofert Iceta a mans de l’independentisme en veure frustrats els seus deliris de grandesa espanyola com a president del Senat d’aquell país. Davant d’això, en un gest de rebequeria infantil, Pedro Sánchez, va venir a dir: “No voleu aquest català espanyolista? Doncs ara us en posaré dos: Meritxell Batet i Manuel Cruz. Apa!” Però Catalunya li ha respost amb l’espectacular i rotunda victòria del president Puigdemont en les eleccions europees i la consegüent derrota de José Borrell. Ignoro si Pedro Sánchez parla català en la intimitat, però, en tot cas, pot començar a practicar amb aquesta vella dita catalana: no vols brou, set escudelles.
El ressentiment, d’altra banda, acostuma a ser discordant amb la racionalitat. Per això, Miquel Iceta, en veure la derrota del seu partit, va córrer desesperat a cercar un micròfon i una càmera de televisió per llançar aquesta frase lapidària: “Farem el que calgui perquè no hi hagi un govern independentista a Barcelona!” És tan elevat el nacionalisme espanyol d’aquest home, que ha fet de l’odi a la llibertat de Catalunya la seva raó de vida. Recordem el crit de guerra que va llançar el 15 de juny de 2010 tot emulant el mallorquí Valerià Weyler, capità general de l’exèrcit espanyol en la guerra de Cuba: “Combatrem l’independentisme!”. Deu ser desolador per a algú amb aquesta histèrica obsessió veure’s derrotat una vegada i una altra per l’independentisme en cada contesa electoral.
No és estrany, arribats aquí, que les amistats polítiques més entranyables del partit del senyor Iceta siguin Ciudadanos i PP, els dos partits de la ultradreta espanyola al Parlament català. Tenen tantíssimes coses en comú, oi? Per exemple, la dèria de veure Catalunya sotmesa i eternament captiva. Va ser aquesta, la dèria que els va unir en el 155 i la que els uneix en totes les manifestacions sota la consigna franquista de la “Unidad de España”. L’odi que està exhibint Collboni a l’Ajuntament de Barcelona contra les formacions d’Ernest Maragall i Elsa Artadi, n’és un bon exemple. El Partit Socialista odia l’independentisme perquè li lleva la disfressa i el deixa en parracs davant de tothom com a partit de dretes, identitari, antidemocràtic i mancat d’escrúpols a l’hora de violar els drets fonamentals en nom d’Espanya.
En aquest sentit, és important recordar la política racista de Pedro Sánchez i el Partit Socialista amb relació a les persones refugiades que intenten arribar a les nostres costes travessant el Mediterrani. És el PSOE, el partit de Miquel Iceta, Meritxell Batet i Jaume Collboni, qui va retenir el vaixell d’Open Arms al port de Barcelona durant cent dies i qui li ha prohibit rescatar refugiats a la deriva en alta mar. Cal ser molt racista per dictar ordres així. Estem parlant d’un Estat que s’afanya a assistir tot espanyol accidentat en qualsevol racó del planeta i que menysprea les persones que considera de procedència “inferior”, fins al punt de negar-los el salvament al mig el mar. Vostès, senyors i senyores del PSOE, que amb tot el cinisme del món gosen dir-se “progressistes”, són un tumor maligne per al progrés de la humanitat. Identitaris com són, no sols criminalitzen els referèndums d’autodeterminació i impedeixen una veritable Europa dels pobles, també violen els drets humans i neguen el dret a la vida d’aquells que, fugint del terror dels seus llocs d’origen, malden per arribar a Europa. Hipòcrites! Naturalment que odien l’independentisme; l’odien perquè els desemmascara i els mostra com el que són.
