#TotsAmb ElPresident

"Més enllà dels errors i les desconfiances que pugui generar, el cert és que fa dos anys ningú pensava que Artur Mas estaria avui amb una convocatòria de consulta independentista damunt la taula amb data i pregunta"

S'ha de reconèixer que la figura d'Artur Mas i la seva aposta sobiranista ha tingut els darrers anys una evolució sorprenent. Els detractors diran que és un il·luminat, els seus partidaris, un idealista. Això depèn de cadascú. Uns consideren que no fa més que una fugida endavant per no haver d'afrontar davant l'opinió pública la devastació econòmica i social que assola Catalunya; per altres, el mou la convicció d'un objectiu dictat d'una manera molt majoritària per la gent del carrer. Per a uns, s'amaga, per als altres, planta cara.

La darrera campanya electoral evocant la imatge de Charlton Heston als Deu Manaments no va ajudar gaire la seva proposta, més aviat el va abocar a la burla fàcil. També és difícilment explicable l'encaparrament d'algun dels seus assessor d'aprofitar qualsevol ocasió per posar-lo al costat de Gandhi o Luther King.

Però més enllà dels errors i les desconfiances que pugui generar, el cert és que fa dos anys ningú pensava que Artur Mas estaria avui amb una convocatòria de consulta independentista damunt la taula amb data i pregunta, i començant a posar en marxa les famoses estructures d'Estat, com va fer ahir amb l'Agència Tributària.

Per al president, ho vulgui o no, ja no hi ha marxa enrere. No ha deixat ni un sol camí de sortida que no sigui continuar tirant endavant. Qualsevol drecera passa no ja per renunciar a la seva carrera, a la qual ja ha posat data de caducitat, sinó per enterrar tan profundament el seu prestigi polític que podria aparèixer surfejant damunt les onades de qualsevol platja d'Austràlia.

En canvi, des de la reduïda i reduccionista òptica madrilenya, Mas és qui encarna el clic que ha fet saltar la reivindicació sobiranista d'una franja considerada minoritària de l'electorat a un moviment espectacular i transversal. Per tant, Mas és l'objectiu a abatre. La manipulació de la darrera campanya electoral amb la publicació d'informes fantasma, que fins i tot va brandar la vicepresidenta del govern espanyol en roda de premsa del consell de ministres, es va convertir en un bon exemple. Doblegar Mas era acabar amb la reivindicació.

Des d'aleshores, els moviments en contra del procés sovint s'ha convertit en atacs molt personalitzats contra el president. Sembla que ahir el periodista Jiménez Losantos el titllava de basura, com a exemple de les profundes reflexions que desperta en els racons més foscos de la caverna; abans d'ahir el sindicat d'ultradreta Manos Limpias li va presentar una querella per sedició, rebel·lió, prevaricació i desobediència a l'autoritat judicial. Ningú dubta que en els pròxims mesos se les haurà de veure de tots colors.

A Madrid, però, no entenen que aquesta concentració d'atacs es pot acabar convertint en una bumerang contra els qui volen afeblir el seu lideratge en el procés. El trending topic que va aconseguir la campanya de twitter #TotsAmbElPresident impulsada per Isona Passola n'és un clar exemple. Els atacs a Mas fan que els seus suports vagin més enllà de les fronteres de CiU, atès que qui rep les envestides és el president de la Generalitat. La política caïnita de l'Estat segueix sense entendre la història de Catalunya. Ni tan sols la més recent. Si segueixen així, els estrategs madrilenys, aconseguiran finalment allò que els assessors del president no han aconseguit disfressant-lo de Moisès o de Gandhi.

 
 

Comentaris