Tots som Charlie?

"No. Perquè l'editor, el director i els dibuixants de Charlie Hebdo tenien les agalles necessàries per fer-ho coherentment i explícitament"

La divisa que s'ha enramat aquests dies arreu del món civilitzat és compartida, sentida i sincera: "Jo sóc Charlie". Tots som Charlie perquè aquesta part del món s'estima la llibertat. La considera un valor suprem i irrenunciable. La llibertat, també, de poder satiritzar Déu i el Papa de Roma, i de poder criticar igualment excessos perpetrats en nom del mateix Déu i d'altres profetes. Encara que els altres Charlies no compateixin necessàriament tot els valors ni l'acidesa de Charlie Hebdo. Si els dibuixants de Charlie Hebdo no poden caricaturitzar Al·là ni Mahoma, aquesta llibertat se'n ressent. De manera greu i profunda. Si tothom es resigna a no fer-ho, per por, no n'hi ha, de llibertat.

Ara, "Tots som Charlie" igual? No. Perquè l'editor, el director i els dibuixants de Charlie Hebdo tenien les agalles necessàries per fer-ho coherentment i explícitament. Caricaturitzant Mahoma –d'una manera molt més suau que altres personatges, no cal dir-ho– se la jugaven de debò. N'eren ben conscients. Ho han pagat amb la vida. Qui està disposat a jugar-se-la, la vida, entre els defensors de la llibertat, podent-s'ho estalviar? Molt pocs. Només cal comprovar quantes publicacions europees s'han arriscat aquests dies a reproduir les caricatures i les portades de Charlie Hebdo atenent a una crida de Periodistes Sense Fronteres. Jugar-se-la no és fàcil. I les percepcions de la necessitat de fer valdre la llibertat són variades i disperses. "Tots som Charlie", però menys.

I n'hi ha que encara ho són menys. Per exemple, Jean-Marie Le Pen. L'exlíder del Front Nacional ha declarat a Le Figaro: "Avui tothom està dient ‘Tots som Charlie, jo sóc Charlie". Bé, doncs ho sento, però jo no sóc Charlie". Addueix Le Pen que Charlie Hebdo atacava sense treva el Front Nacional i que n'havia arribat a demanar la dissolució. És així. Lògicament, perquè Charlie Hebdo i el Front Nacional discrepen en un valor suprem: el de la llibertat. El valor que uneix tots "els altres" Charlies. La constatació desvela el problema. En les darreres eleccions europees el partit que ara lidera Marine, la filla de Le Pen, es va convertir en l'opció francesa més votada. El Front Nacional va obtenir el 26 per cent dels vots i 24 eurodiputats, un terç dels que corresponen a França. El 30 per cent dels joves i el 43 per cent dels obrers, segons els càlculs dels experts, van convertir Jean-Marie Le Pen en diputat del Parlament Europeu.

El Front Nacional ahir no va acudir a la gran manifestació de París. Això vol dir, en termes estrictament electorals, que els francesos que el voten no hi van ser. Molts, molts, no són Charlie.

 
 

Comentaris