Tots els camins porten a Roma

"La idea que els partits poden substituir la voluntat de la gent ja no funciona, ni mitjançant paranys i trampes"

Ah, Roma, ciutat imperial! Ciutat eterna, model de virtuts cíviques i de grans traïcions. Capital de la fe i el pecat, casa de Déu i de Satanàs. Mare i pare de civilització i barbàrie.

A mesura que l'anomenat procés s'accelera, encara que ningú sàpiga cap a on, els esdeveniments es tornen confusos. A més, l'escenari polític espanyol afegeix confusió a la confusió, atés sobretot que hi ha partits polítics catalans que fan dependre les seves decisions de les misterioses interioritats madrilenyes.

La unitat independentista, que mai va ser gaire robusta, ha esclatat en un ambient de llums electorals. Una part dels indepes, la part burgesa, per entendre'ns, insisteix en l'acció comuna cap a la independència sense altres consideracions. Considera que la majoria parlamentària indepe no necessita cap renovació electoral. Pot semblar simple però és clar. Cap confusió: unitat, indepèndencia, República. Eleccions, quan pertoqui. Es a dir, una via de govern de fet que només es distingeix de la unilateralitat en el nom però no en la cosa. La dificultat rau en com fer-la eficaç.

L'altra part de l'independentisme, Esquerra, trenca la unitat i amaga l'independentisme a fi d'eixamplar la base i aconseguir un percentatge demogràfic satisfactori per reclamar educadament un referèndum a Madrid i la llibertat. O a l'inrevés, tant se val. Al cap i a la fi tots volem el mateix, oi? La indepèndencia. Volem anar a Roma. Ens veiem a Roma.

Mentrestant, fent camí, trobarem els amics i alliats per configurar governs de concentració, eficaços, sobiranistes, empoderats fins al punt de forçar l'Estat a acceptar un referèndum. Un impossible metafísic consistent a obligar a qui no pots obligar a fer el que no vol fer. Feina més que suficient per a un nou i eficaç govern autonòmic de la Generalitat sortit d'unes eleccions catalanes com resposta a la temible sentència del TS. Eleccions catalanes abans que unes hipotètiques espanyoles que mostrarien el descens en el suport electoral a ERC a causa de la seva ambigüitat i mitges tintes independentistes. La independència sencera? Quan arribem a Roma. No insistiu en viure a Matrix. Matrix no existeix: són els pares.

Tots els racons de pensar emeten el mateix missatge: hem de recuperar la iniciativa perduda. La vam perdre a les tortuositats del judici Far West Style amb jutges de forca i ganivet. I com la recuperarem? Doncs, convocant eleccions, que som demòcrates, nosaltres. Quan? Quan surti la sentència. Llavors, les eleccions les convoca Marchena, prodigi de equanimitat.

El procés portarà a la independència, a Roma, agradi o no i sigui com sigui. Perquè es una revolució popular, animada, mantinguda i dirigida pel poble. Els partits poden fer el que vulguin, estàn en llur dret; poden calcular vots, percentatges, escons, combinacions, majories, minories, aliances, combinacions. Poden aplicar les seves idees táctiques sovint antagònics i faran bé si ho fan,.

Però la direcció l'assenyala el poble, cap a la independència sense defallir. Cap a Roma. La idea que els partits poden substituir la voluntat de la gent (i les cúpules, la voluntat dels partits) ja no funciona, ni mitjançant paranys i trampes. I això obliga els partits a fer com si cerquessinn l'unitat que la gent exigeix. La cimera del diumenge passat a Ginebra volia ser un gest en aquest sentit. Què difícils han de ser les coses quan no hi ha hagut ni declaració oficial.

 

Enumerem: Diada, procés del MHP Torra, sentencia de l'infame judici, eleccions a Espanya. Com, en nom del cel, aconseguirem recuperar la iniciativa si només atenem als cops de l'enemic?

És evident, encara que sigui necessària una mica de bona fe, que hem de trobar un espai de comunicació i entesa que ens permeti una acció comuna eficaç. Una taula independentista pel diàleg amb l'Estat podria ser una eina eficaç. Però això es requereix que els indepes més vehements entenguin que una taula de diàleg no tanca la via unilateral si fos necessària; i requereix també que els indepes menys indepes i més pactistes entenguin que la força de la taula per imposar el referèndum depèn de la seva capacitat per fer-ho unilateralment.

No és difícil.

 

Comentaris (11)
federalista Fa 2 mesos
moltes gracies gabriel en fi per a la teua desgracia ni sou ni sereu mai em referisc als propers vint o trenta anys, no a la fi del univers es clar, mes enlla del 40 o 40 y tantos per cent de indepres, al contrari cada vegada som mes federalistes tu mateix ho has dit, rufian tarda i companyia ja parlen com federalistes, republica dels pobles d'espanya etc ,un plaer pero es lo que n'hi ha gabriel, sou 4 i el del tambor aixo si cada vegada mes fanatizats i fent mes soroll aixo no t'ho nego.
federalista Fa 3 mesos
al tal gabriel que sempre em respon no sers tu per un casual,aun gabriel amb barbeta, xarnego i molt telegenic de cognom malsonant, un tal gabriel xarnego rufian, jajajajajaja.
Gabriel Fa 3 mesos
Ya qisieras tú q Rufián t escribiera: los 2 juntitos haciéndole el juego a España, y él con + gracia q tú. No...no soy Rufián para tu desdicha...me tomo la independencia catalana más en serio (aunq he d reconocer y agradecer q tanto tú como él ayudáis ahora al independentismo: tú animando cada vez q escribes a q haya más federalistas q den el salto por fin pro independencia; y Rufián, con su bajada d pantalones a clarificar a quiénes votar y quiénes no).
Ana martinez morata Fa 3 mesos
No pararem fins aconseguir.ho
El que sigui per la independencia. Fa 3 mesos
No parar.
Només el més vehements forçaràn als pactites(rendicionistes) i a la espanyols NoNos a secure a taula Fa 3 mesos
tot el demés son focs d’ençenalls per desfer l’independentisme. Tots volen jugar al maximisme, els d’ER amb un sí a tot a Sánchez a canvi de res( no es pactar es claudicar) i els espanyols amb máximes judicials. Tots podem jugar aquest joc. Nosaltres en defensa dels nostres drets. Els demés poden defensar la seva miseria moral.
No se t'entenc res fillet, potser que te aclareixi tu mateix Fa 3 mesos
No creus
Gi Fa 3 mesos
Ànim Ramón, ho aconseguirem! Encara que sigui més llarg i dificultós del que voldríem. Companys i companyes, ens veiem a la Diada! Visca Catalunya lliure!
Cromanon Fa 3 mesos
Si portem més de 300 anys demanar la independència i la llibertat, que ens queda ara, demanar la independència si es plau ho pendre la per nosaltres mateixos de una vegada per sempre. Amb els partits polítics no arribarem a temps, tenen masas interessos partidistas i la Unió será la del poble. Independència transversal a través del poble, pacífica i economica
federalista Fa 3 mesos
el mercenari de baix calat a sou ja ha parlat el pobre home venut per tres pujolins, a la burguesia lladre ja no sap que dir pobre idiota en fi es lo que n'hi ha quan xarnego conca cotalelo, el pare era de olivares de jucar conca, com la meua avia materna, parla puja el pa pobre home jajajajajaja.
Jmuc Fa 3 mesos
Comenta,si pots,l’article,no la genealogia del seu autor,ximple!.
Gabriel Fa 3 mesos
Eres tan zafio que hasta de tu linaje vituperas -con ecos xenófobos- con tal de 'adornar' tu insultante, aburrida y repetitiva coplilla contra Cotarelo. De esta evidente incapacidad discursiva lo único bueno a extraer es que te cargas el federalismo cada vez que tecleas; lo cual favorece sumar con la independencia.
La voluntat de la gent Fa 3 mesos
La gent és molt voluble i hi ha tantes voluntats com a individus. Per això ni el prusés ni l'article de Cotarelo funcionen, perquè parteixen d'una idea equivocada d'unitat, entre moltes idees equivocades.
Gabriel Fa 3 mesos
Alguien debió nseñart o dbist habr stado atnto a la prsona q t lo nsñó: hablas d la unidad con contnidos concptuals q no son suyos d unanimidad, o uniformidad. Y la suma d voluntads forma la voluntad popular. Por eso existen esas cosas tan raras q se llaman eleccions, rfrndums y votacions n gnral. Dbist aprndr q xistn difrnts voluntads q se aúnan; y q gnralizando "la gnt es volubl" dsatiends lo q dbist aprndr, y ¿se lo puedes aplicar a tu España?
federalista Fa 3 mesos
noi gros t'has menjat ja la xocolata , producte catala nestle es clar jajajajajajajajajaja.
Gabriel Fa 3 mesos
Tú te lo guisas tú te lo comes: ¿te funciona eso de la risoterapia?
Fat Boy Fa 3 mesos
La via politica ja no dona mes de si. El que hem de fer es encetar una guerra economica contra Espanya. No als seus productes i serveis, no a les seves empreses, no als seus impostos, no als seus bancs, etc, etc. I a sobre tot perfectament legal. Nomes cal accio combinada i solidaria i assessorament.
Mme. Guillotine. Fa 3 mesos
Jo opino igual que voste. Primer, treure diners dels bancs en la mesura que es pugui. Els diners a casa i no donar micro-credits als bancs. Pagaments en efectiu sempre que es pugui. Boikots de consum, res de pagar per productes fets a l´estat enemic. Aixi, l´Estat no aguanta ni un mes. Europa vol els seus pagaments i com pagaràn sense els diners dels catalans? Salut i força.
Mme. Guillotine. Fa 3 mesos
El meu comentari d´avui a un altre diari: Boikot económico a todo lo español. Que coman piedras. Boikot a empresas de españoles en Catalunya. Que se vayan. Que se jodan, decía una de ellos. Pues que su medicina sea para ellos... Boikot a los bancos. Todos son españoles y como tal, ladrones. *Escritos con música de Carlos Puebla...*