Tots els camins porten a Roma

"La idea que els partits poden substituir la voluntat de la gent ja no funciona, ni mitjançant paranys i trampes"

Ah, Roma, ciutat imperial! Ciutat eterna, model de virtuts cíviques i de grans traïcions. Capital de la fe i el pecat, casa de Déu i de Satanàs. Mare i pare de civilització i barbàrie.

A mesura que l'anomenat procés s'accelera, encara que ningú sàpiga cap a on, els esdeveniments es tornen confusos. A més, l'escenari polític espanyol afegeix confusió a la confusió, atés sobretot que hi ha partits polítics catalans que fan dependre les seves decisions de les misterioses interioritats madrilenyes.

La unitat independentista, que mai va ser gaire robusta, ha esclatat en un ambient de llums electorals. Una part dels indepes, la part burgesa, per entendre'ns, insisteix en l'acció comuna cap a la independència sense altres consideracions. Considera que la majoria parlamentària indepe no necessita cap renovació electoral. Pot semblar simple però és clar. Cap confusió: unitat, indepèndencia, República. Eleccions, quan pertoqui. Es a dir, una via de govern de fet que només es distingeix de la unilateralitat en el nom però no en la cosa. La dificultat rau en com fer-la eficaç.

L'altra part de l'independentisme, Esquerra, trenca la unitat i amaga l'independentisme a fi d'eixamplar la base i aconseguir un percentatge demogràfic satisfactori per reclamar educadament un referèndum a Madrid i la llibertat. O a l'inrevés, tant se val. Al cap i a la fi tots volem el mateix, oi? La indepèndencia. Volem anar a Roma. Ens veiem a Roma.

Mentrestant, fent camí, trobarem els amics i alliats per configurar governs de concentració, eficaços, sobiranistes, empoderats fins al punt de forçar l'Estat a acceptar un referèndum. Un impossible metafísic consistent a obligar a qui no pots obligar a fer el que no vol fer. Feina més que suficient per a un nou i eficaç govern autonòmic de la Generalitat sortit d'unes eleccions catalanes com resposta a la temible sentència del TS. Eleccions catalanes abans que unes hipotètiques espanyoles que mostrarien el descens en el suport electoral a ERC a causa de la seva ambigüitat i mitges tintes independentistes. La independència sencera? Quan arribem a Roma. No insistiu en viure a Matrix. Matrix no existeix: són els pares.

Tots els racons de pensar emeten el mateix missatge: hem de recuperar la iniciativa perduda. La vam perdre a les tortuositats del judici Far West Style amb jutges de forca i ganivet. I com la recuperarem? Doncs, convocant eleccions, que som demòcrates, nosaltres. Quan? Quan surti la sentència. Llavors, les eleccions les convoca Marchena, prodigi de equanimitat.

El procés portarà a la independència, a Roma, agradi o no i sigui com sigui. Perquè es una revolució popular, animada, mantinguda i dirigida pel poble. Els partits poden fer el que vulguin, estàn en llur dret; poden calcular vots, percentatges, escons, combinacions, majories, minories, aliances, combinacions. Poden aplicar les seves idees táctiques sovint antagònics i faran bé si ho fan,.

Però la direcció l'assenyala el poble, cap a la independència sense defallir. Cap a Roma. La idea que els partits poden substituir la voluntat de la gent (i les cúpules, la voluntat dels partits) ja no funciona, ni mitjançant paranys i trampes. I això obliga els partits a fer com si cerquessinn l'unitat que la gent exigeix. La cimera del diumenge passat a Ginebra volia ser un gest en aquest sentit. Què difícils han de ser les coses quan no hi ha hagut ni declaració oficial.

 

Enumerem: Diada, procés del MHP Torra, sentencia de l'infame judici, eleccions a Espanya. Com, en nom del cel, aconseguirem recuperar la iniciativa si només atenem als cops de l'enemic?

És evident, encara que sigui necessària una mica de bona fe, que hem de trobar un espai de comunicació i entesa que ens permeti una acció comuna eficaç. Una taula independentista pel diàleg amb l'Estat podria ser una eina eficaç. Però això es requereix que els indepes més vehements entenguin que una taula de diàleg no tanca la via unilateral si fos necessària; i requereix també que els indepes menys indepes i més pactistes entenguin que la força de la taula per imposar el referèndum depèn de la seva capacitat per fer-ho unilateralment.

No és difícil.

 

Comentaris