Tots (els braus) ténen dret a la vida

"Pateixen els braus o bous a les curses d'ídem? I els fetus quan els avorten? Tenim una sensibilitat… estranya"

Quin dia, ahir! De punta de matí, ràdios i teles cremaven amb la discussió parlamentària sobre la ILP que promou la prohibició de les curses de braus o bous. Els diaris també. El país sencer. Era el gran tema del dia.

S'han dit i escrit tantes coses intel·ligents sobre la polèmica. Jo em quedo, i recomano, aquest post de l'Ignacio Escolar i aquest altre del Vigilant del Far.

Ara, confesso que se'm va posar cara de musclo. Perquè mentre anem esmerçant energia i temps en desfer-nos de les curses de braus, pensava en uns altres èssers que no compten amb el mateix fervor intel·lectual ni tanta passió popular: els que, si acaben la seva gestació, seran gent com tu i com jo.

És una sensibilitat, la nostra, envers els braus o bous que no l'acabem de tenir pels nadons, els fetus, els bebès, els nasciturus... digui-li com vulgui. És una sensibilitat… estranya.

Vegin. Un decret de la Junta d'Andalusia sobre operacions d'estètica en adolescents estableix que els menors han de rebre tota la informació sobre l'acte quirúrgic, incloent-hi indicacions sobre els resultats que s'esperen, les seves conseqüències i possibles riscos, contraindicacions i probabilitats de repetir la intervenció. Prèviament, un professional extern al centre o servei sanitari responsable emetrà un informe psicològic, que serà valorat pel cirurgià a l'hora de prendre una decisió. El consentiment informat haurà de recollir tota la informació relacionada amb la intervenció, així com les taxes d'èxit del centre i del cirurgià en la tècnica que faci servir. Els pares seran informats i la seva opinió serà valorada.

Molt bé. Un decret sensible. A Catalunya en tenim un de semblant.

Però això dels braus o bous té a veure amb la Llei de Protecció dels Animals, que en el seu article 2.2 diu:

Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar.

I el 2.3, tot seguit, afegeix:

Ningú no ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats d'ansietat o por.

Sofreixen els braus o bous a les curses d'ídem? I tant. I fer-los patir ens fa pitjors homes i dones. Prohibim-ho.

Sofreixen els fetus quan els avorten?

Demagògia!, diran alguns. Ni més ni menys. És el que dic: tenim una sensibilitat… estranya.

 
 

Comentaris