Quim Torra està en el punt de mira. I no només de l’Estat i de la justícia espanyola. Si la setmana passada la Fiscalia va presentar una querella contra el president de la Generalitat per desobediència a la JEC sobre els llaços grocs; i aquesta setmana el TSJC l’ha admès a tràmit, aquest dijous el Parlament va aprovar una moció presentada del PSC que reclamava a Torra que “de manera immediata se sotmeti a una qüestió de confiança o convoqui eleccions”. El text va tirar endavant amb els vots dels socialistes, Ciutadans, Comuns i PPC. I mentre que JxCat i ERC hi van votar en contra, la CUP no hi va participar, tot i ser a l’hemicicle.
La votació es va guanyar per 62 vots a favor i 61 en contra. Increïblement, perquè la majoria de JxCat i ERC hauria tombat la moció si no fos perquè Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull no van votar perquè no estan d’acord en la designació del vot que va imposar el jutge Pablo Llarena, i perquè tampoc va votar el diputat d’ERC Toni Comín, que no està suspès. I, de fet, fins a aquest punt arriba l’Estat i la justícia espanyola, que aconsegueixen decantar cap al costat que els interessa votacions tan rellevants simbòlicament com aquesta.
Els altres grups van aprofitar aquesta situació, absolutament injusta i anòmala, per presentar una moció que sabien que s’aprovaria. En canvi, no van presentar una moció de censura, perquè tenien la certesa que no tiraria endavant, ja que és necessària la majoria absoluta perquè prosperi. Però la realitat és que van tots contra el president, gràcies a Llarena i amb el vistiplau de la CUP, que inhibint-se en la votació se suma a la cacera contra Torra. Tots, i allò que Llarena s’endugué.
