Possiblement Torres-Dulce no ha vist cap nau incendiada més enllà d’Orió, ni raigs C que brillen en la foscor de la porta de Tannhäuser, però segur que ha vist coses que nosaltres, els comuns dels humans, no ens creuríem mai de la vida. I, com que no és un sofisticat Nexus-6 preparat per respondre les ordres sense despentinar-se, ha decidit que ja n’hi havia prou.
“És tota una experiència viure amb por, oi?”, pregunta el replicant (Rutger Hauer) al seu perseguidor, un blade runner (Harrison Ford) al qual acaba de salvar la vida: “Això és el que significa ser esclau”. Aquest Nexus-6, que es va guanyar la vida eterna amb una de les agonies més famoses de la història del cinema, se n’adona de tot plegat quan li arriba la data de caducitat, l’hora de morir. “Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes a la pluja”, es lamenta aleshores.
Segur, Torres-Dulce mai ha estat més enllà d’Orió ni en la foscor de la porta de Tannhäuser, però s’ha vist a ell mateix presentant una querella contra el president de la Generalitat i dos membres del seu govern –després que ho anunciés la líder del PP català- perquè en un Estat democràtic la Generalitat ha tingut la gosadia de convocar un procés participatiu; ha hagut de suportar un motí dels fiscals catalans contraris a aquesta decisió; el 2013 va haver de cruspir-se com a fiscal en cap de Catalunya al seu amic Martín Rodríguez Sol després que aquest va afirmar que potser valdria la pena escoltar què volen els catalans; ha viscut les ires i retrets del govern Rajoy –especialment de la fulminant Soraya i els seus replicants, els sorayos- perquè un jutge substitut de l’Audiència Nacional ha posat el PP contra les cordes amb el repugnant cas Bárcenas; s’ha trobat enxampat pel foc creuat entre el jutge Castro i el fiscal Horrach que a l’hora de parlar de la infanta –però no del marit plebeu- semblen haver intercanviat els papers…
Encara que el seu nom evoqui un brindis, el pas de Torres-Dulce per la fiscalia general de l’Estat no ha estat precisament una festa. Al fiscal no se li ha acabat la bateria, com al replicant Rutger Hauer que agonitza sota la pluja, però el que tothom dóna per segur és que tots aquests moments increïbles que ha viscut es perdran en el temps com llàgrimes a la pluja. I, la veritat, és que serà una llàstima. Un amant del cinema com ell segur que tindria material per fer uns quants guions dignes de Ridley Scott.
