La polèmica que ja fa anys que està al carrer ha aconseguit entrar al Parlament. El debat és un reflex dels canvis de la nostra societat. A principis del segle passat, Barcelona era la ciutat amb més places de toros del món. Un segle després s’ha convertit en un espectacle per turistes i nostàlgics. Les tradicions i costums formen part de la nostra identitat, però han d’acceptar la arribada de noves formes de veure la vida i d’entendre el món. Catalunya és una societat post-moderna i dóna una importància a valors que abans no eren ni considerats, entre ells, els drets del animals.
L’espectacle taurí ha esdevingut una reminiscència del passat. Un borrós fantasma del passat que segueix sent una imatge representativa de Catalunya. Aquí a Pequín, quan tinc les rutinàries converses de cortesia amb els taxistes, al sentir que sóc de Barcelona sempre em diuen les dues mateixes paraules: Messi i toros. És hora que comencen a trencar aquesta relació i el nostre Govern té aquesta responsabilitat a les seves mans.
El debat també ha evidenciat les diferències culturals entre la “meseta” i Catalunya. Mentre a casa nostra, s’ha obert un debat democràtic on ambdues parts han exposat els seus arguments, la comunitat autònoma de Madrid ha decidit declarar-los sense consensuar-ho. “Bien de Interés cultural”. Debat democràtic contra imposició governamental, tota una metàfora de diferents tarannàs.
