“Cada cop que la llibertat d’algú es veu negada o limitada, la llibertat de tothom perd pes, es debilita, s’empetiteix”.
Manifest de la Mercè per la Llibertat (manifest a favor de les corrides de toros)
Va aprovar-se divendres al Parlament admetre a tràmit la iniciativa legislativa popular que reclama acabar amb les corrides de toros a Catalunya. La cosa va tenir emoció, atès que es votava en secret i els dos grups més grans de la Cambra, CiU i PSC, havien donat llibertat als seus diputats.
No celebro aquest triomf preliminar dels antitaurins, tot i que ni sóc aficionat als toros ni he trepitjat mai una plaça de toros. Per què no el celebro? Senzill: perquè els arguments dels prohibicionistes no han aconseguit persuadir-me de la bondat de la mesura.
Abans d’entrar a matar, si se’m permet l’expressió, trobo curiós, ben curiós, que pels toros es permeti els diputats votar en consciència i en secret mentre que en assumptes més importants s’imposa de forma granítica la disciplina de partit. Però, pensant-ho bé, potser és per això, perquè els toros no són una qüestió, en el fons i parlant seriosament, gaire transcendent, que hi ha màniga ampla.
Primer, ni els toros són una imposició espanyola –si bé és cert que el franquisme, com va fer amb el futbol o el flamenc, va instrumentalitzar les corrides-, ni els manquen arrels i tradició a Catalunya.
En segon lloc, a ningú se l’obliga a anar a les corrides i contemplar un espectacle que potser el repugna, sinó que és una activitat privada que té lloc en recintes tancats.
Tercer: si els toros es prohibeixen, la lògica obliga a prohibir altres festes, ben populars a Catalunya, en què també s’utilitzen toros o altres animals, i a més es fa en espais públics. Hi estem disposats?
Quart: pel que fa a l’argument del patiment dels animals, només cal que visitar un escorxador de porcs o parar-se a pensar en els milers de coloms que es carrega el molt progressista Ajuntament de Barcelona quan a la ciutat n’hi ha masses. Per què ha de ser just matar industrialment muntanyes infinites de porcs, vedells o pollastres per menjar i, en canvi, no ho ha de ser destinar-ne alguns a la cultura o l’espectacle?
Cinquè: parlant de progressisme, en aquest assumpte dels animals s’ha produït una inversió curiosa: mentre antigament la preocupació i estima pels animals, mascotes o no, constituïen un tret propi d’un cert tipus de rics, de la dreta, per dir-ho així, ara la bandera se l’ha apropiada una certa esquerra. Curiós, si més no.
Sisè: els toros que van a parar a les places existeixen i són criats exclusivament amb aquesta finalitat. Si no hi ha corrides, aquesta mena de toros deixaran d’existir. S’extingiran.
Setè i últim: no m’agrada que la majoria prohibeixi coses a la minoria, especialment si aquestes coses que fa la minoria no afecten a la majoria. No m’agrada restringir la llibertat si no és necessari i està justificat.
