Una de les polèmiques recurrents –i, per això mateix, una mica cansades— a Catalunya és la que concerneix els toros, o les corridas, o les curses de braus, com en vulguin dir. Bàsicament, sembla que la població es divideix en tres grups fonamentals: una minoria a la qual se li cau la bava davant de tal espectacle, una gran majoria que se’l mira (o més ben dit, no se’l mira gens) amb indiferència i un punt més o menys alt de desaprovació, i Pilar Rahola, que s’hi enfada molt, fins i tot des de les pàgines de La Vanguardia, un diari que, cada vegada que el tal José Tomás ve a torejar a Barcelona, es converteix en el butlletí oficial del seu club de fans.
De tota manera, Rahola no deu ser l’única a irritar-se amb el que a Espanya anomenen fiesta nacional. Existeix una plataforma anomenada Prou (amb el nom no s’hi van matar, s’ha d’admetre) que ha presentat al Parlament una ILP (Iniciativa Legislativa Popular, últimament estan de moda) amb l’objectiu de prohibir la celebració de curses de braus a Catalunya, amb més de cent vuitanta mil signatures de suport. Mentre escric aquestes ratlles, la comissió de control de la nostrada Cambra deu estar a punt de certificar si la iniciativa pot continuar el seu tràmit, atès que ha rebut un suport més que suficient perquè sigui així.
La veritat, no sé què dir-los. Personalment, un torero em sembla un personatge incomprensible, que es vesteix de manera absolutament ridícula per posar-se davant d’un brau i fer-li un seguit de cucamones que culminen amb la mort –a ganivetades— de l’animal. La festa com a tal, la considero una manifestació de barbàrie desenfrenada, d’un mal gust difícilment superable i que només pot suscitar la vergonya aliena. I el suposat valor artístic que sempre li atribueixen els seus seguidors, els asseguro que no he sabut mai veure’l per cap banda.
Tot això és així. I tanmateix, no crec que sigui una bona idea suprimir les curses de braus a cop de prohibició. En primer lloc, perquè mai m’han agradat les prohibicions de cap tipus, ni la mena de gent a qui li agrada promoure-les. I després, per estalviar-me la previsible allau d’udols, insults i atrocitats que sens dubte haurem de tornar a suportar en cas que l’esmentada iniciativa prosperi. Això, sense comptar la també previsible aparició d’un circuit de curses de braus clandestines, que de tot hi ha en aquest món de Déu.
Però vaja, ja els dic que el tema m’interessa poc. Molt més que parlar de toros, prefereixo asseure’m a llegir una bona novel•la: Fiesta d’Ernest Hemingway, per exemple. Que, no cal dir-ho, és la lectura recomanada d’avui.
