No volia tractar aquesta qüestió fins que s’hagués fet la votació al Parlament de Catalunya. D’una banda, no volia escriure d’un tema que no m’ha estat aliè. Han de saber que jo vaig ser un dels 880 fedataris de la ILP antitaurina i vaig recollir signatures per impulsar-la. En total, un centenar. Vaig exercir els meus drets ciutadans en defensa dels drets dels animals. Per això no em semblava bé opinar-ne perquè no tenia la distància suficient com per ser completament objectiu. De l’altra, no volia posar en perill les meves cordials relacions amb la Natàlia Molero. Aprofito per dir-te, Natàlia, que em sap greu que hagis perdut.
De manera que, a toro passat, sí que voldria abordar alguns aspectes relatius a la ressaca post-votació. En primer lloc, és de justícia recordar que la ILP no tenia, en cap cas, una motivació nacionalista catalana. No és que ho cregui: ho sé. Durant el procés vaig tenir l’oportunitat de conèixer algunes persones del nucli promotor i els asseguro que reunien dues característiques: el seu conservacionisme militant (per al meu gust, extrem) i l’ús notori de la llengua castellana (amb fort accent argentí en algun cas). És a dir, que no vaig veure per enlloc cap maquinació diabòlica destinada a separar, encara més, els espanyols dels catalans. A més, la immensa majoria de persones a qui vaig demanar la signatura me la van concedir sense dubtar-ho i quasi ningú va fer cap comentari de caràcter separatista ni res que s’hi assemblés.
Per aquesta raó, i en segon lloc, es pot dir sense vacil·lar que determinada premsa espanyola i el PP estan mentint obertament. No només menteixen: ratllen el racisme anti-català. Ja ho va fer el PP amb l’Estatut. Va recórrer articles idèntics a l’Estatut d’Andalusia únicament i exclusiva perquè eren de l’Estatut de Catalunya. Ho sap tothom, però ells van amb la cara ben alta. Són els andalusos millor que els catalans? I ara volen dur el tema dels toros al Congrés dels Diputats i al Tribunal Constitucional (TC). És curiós veure el poc afecte que Alícia Sánchez Camacho té per la democràcia. Com que perd la votació, a córrer sota les togues dels magistrats. Ho fa tot sovint al Parlament: quan perd una votació duu el tema al Consell de Garanties Estatutàries. Si tan convençuda estava que la tortura, mort i mutilació d’un animal és una festa d’interès nacional, per què no ho van impulsar abans de la votació?
L’endemà de la votació, el diputat del PP canari Miguel Cabrera es va felicitar per la decisió. Ell mateix va ser l’impulsor de la prohibició de les corrides de toros a les Canàries. Va ser, si no vaig errat, l’any 1991. Per què el PP estatal no hi actua en contra? Per què no ho va dur llavors al TC? És que potser la direcció del PP, inclosa Sánchez Camacho, actuen en determinats casos si els interessats són catalans? Això és racisme? No sé per què, però a vegades em sento com un jueu a Berlín l’any 1940. Dec ser paranoic. Vostès perdonin.
