Tornem-hi amb Saura. Ara, Garzón.

"Des del Govern no es pot animar ningú a manifestar-se a favor d'un determinat jutge. Quan els nostres governants estan demanant a crits la independència del Poder Judicial i dels seus magistrats, ho han de fer sempre, no només quan la justícia juga a favor nostre"

"L'Estat no té com a finalitat transformar els homes d'éssers racionals en animals o autòmats, sinó fer que els ciutadans desenvolupin en la seguretat el seu cos i el seu esperit, facin lliurement ús de la seva raó, no professin odi, furor i astúcia, i no es mirin injustament amb ulls gelosos" (Baruc Spinoza, Tractat teològic-polític)

Tornem-hi avui amb el conseller Saura. Prometo que no és perquè sí, perquè ens ve de gust i tenim ganes de posar-li el dit a l'ull. No senyors (i senyores) meves. Aquesta vegada el responsable d'Interior del Govern ha animat tothom a participar en un acte de suport al jutge Baltasar Garzón que se celebrarà avui al Paraninf de la Universitat de Barcelona, un acte convocat per la plataforma ciutadana 'Un clam de justícia' i el Memorial Democràtic i on hi serà tothom.

I direu? Quin problema hi ha? Doncs que ja està bé de ficar les institucions –i, en aquest cas, la Generalitat– en proclames partidistes. La invitació a la cita d'avui no l'ha fet Joan Saura-president d'ICV de forma improvisada arran de quatre declaracions dites a corre cuita en un acte de partit durant el cap de setmana. Si fos així, encara hauríem de callar perquè els polítics ens tenen ja massa acostumats i domesticats a haver de diferenciar que una cosa l'han dit amb la jaqueta de Govern i una altra amb la de partit. El conseller Saura ha cregut oportú fer aquesta crida des del Govern, i no n'ha tingut prou amb les declaracions públiques (perquè aquí algú podria dir que, malgrat tot, ho ha fet a títol personal) sinó que també ha enviat i penjat al web de Govern diferents comunicats per refermar la seva posició.

Evidentment, tothom és lliure de fer manifestacions de suport al jutge de l'Audiència Nacional. Només faltaria que fos jo la que coartés la llibertat d'expressió! Sóc la primera que vull que s'investigui la reprensió i els crims del franquisme, que s'i•legalitzi la Falange de forma immediata i que es modifiquin els articles de la Llei d'Amnistia de 1977 en aquells punts on s'impedeix que a l'Estat espanyol es puguin condemnar els delictes contra la humanitat comesos durant la dictadura. Però des del Govern no es pot animar ningú a manifestar-se a favor d'un determinat jutge. Quan els nostres governants estan demanant a crits la independència del Poder Judicial i dels seus magistrats, ho han de fer sempre, no només quan la justícia juga a favor dels seus interessos.

Davant de fets com aquests, de veure que ja gairebé ningú es pren seriosament la institució que representa, davant del tot s'hi val i amb una ciutadania cada vegada més allunyada de la política... podríem apostar, com afirmava Spinoza, per prescindir de l'autoritat política i actuar nosaltres mateixos, els individus, racionalment. Fixeu-vos: el poble –i encara més el poble català– és perfectament capaç d'autogovernar-se: es rebel•la, es manifesta, es queixa, convoca actes de protesta, gairebé s'autogestiona. Només ens caldria una mica de control i ser prudents en les decisions.

 
 

Comentaris