Unes altres eleccions al Parlament de Catalunya en l’horitzó immediat . Sant tornem-hi. Què canviarà? Tot veient el discurs de comiat d’ahir del president Torra, pràcticament res. Va dir que serien “unes eleccions plebiscitàries” o “que ens preparem per a una ruptura democràtica”. El mateix que portem sentint els darrers anys. No ens matarà Espanya, ens mataran ells d’avorriment
La campanya del tripartit teòricament independentista tindrà la mateixa cantarella de sempre. Junts per Catalunya apostant per un nou “embat” a l’estat, però aquesta vegada “intel·ligent” (es veu que els que han fet fins ara no ho eren), Esquerra eixamplant la base i la CUP fent d’escolanets. Les mateixes cares amb els mateixos discursos tornaran a repetir que els hi fem confiança perquè, ara sí, ho tenen tot pensat i programat per fer efectiva la “república”. Els que han fracassat diran que, fent exactament el mateix, aquesta vegada triomfaran. Aquest serà el seu únic argument electoral per demanar-vos el vot. Els hi donareu?
No plantejaran cap idea sobre Catalunya que no vagi més enllà dels eslògans habituals. Ens parlaran d’exili, de repressió i de com és de dolent l’estat espanyol. Tornaran els actes electorals davant de Lledoners i en Joan dirà “bona nit!”. I vinga a jugar amb el sentimentalisme tronat per treure un grapat de vots!
Fer front a aquesta situació no serà gens fàcil per part d’aquells catalans que de l’independentisme en tenim una concepció que va més enllà del simbolisme de pancarta i llaç groc. La partitocràcia nostrada no vol competidors i s’ajuden entre ells per mantenir les seves respectives parcel·les. Qui vol competir amb ells el presenten com una anomalia. Són un “club” on només s’admeten els socis que proposa la “junta”.
Trencar aquest règim “groc” que hi ha instal·lat a Catalunya ha esdevingut una obligació cívica i patriòtica. Com fer-ho? Són molts els compatriotes que veuen en la mediocritat i pusil·lanimitat dels principals dirigents dels tres partits “grocs”, una gran oportunitat per fer entrar en el Parlament de Catalunya un nou actor polític que sacsegi el panorama actual amb un estil combatiu i vibrant. Comparteixo la seva visió. És per tot plegat que cal intentar bastir una candidatura d’aquestes característiques per tal de fer efectiu aquest anhel.
Però no siguem ingenus. Competir des de l’extraparlamentarisme contra les maquinàries electorals de JxCAT, Esquerra i la CUP i els seus aliats mediàtics, és una tasca gegantina. Calen uns recursos econòmics i humans que ells tenen gràcies a unes subvencions que paguem tots nosaltres. Només l’audàcia i la preparació dels aspirants a substituir-los ajudats per la confiança dels catalans pot capgirar la situació. O això, o més anys de transitar tristament pel camí autonòmic que ens arrossegarà amb la misèria espanyola.
Des de Força Catalunya intentarem fins al darrer moment la confecció d’una candidatura transversal on capiguem totes aquelles sigles que compartim la necessitat d’una veritable renovació política i nacional. Que vetlli pels interessos de la Nació i la defensi sense complexos. Ens en sortirem? Dependrà de nosaltres, però també de la consciència de molts compatriotes que sàpiguen llegir la cruïlla històrica on ens trobem.
