Torna el Tercio de Zamora

"A Espanya la negociació es veu com una cessió vergonyant i això dificulta qualsevol cultura de coalició"

La manera de negociar el possible acord de govern a Espanya no té res a veure amb el que va succeir fins fa un mes a Catalunya. Aquí les dificultats venien de la necessitat d'aconseguir un pacte entre dues formacions molt distanciades entre elles, entre un Junts pel Sí que té una ala democristiana i una CUP que té una branca antisistema i recelosa de la política parlamentària. Era certament molt costerut. Això no té res a veure amb el que succeeix a Espanya, on ja m'explicareu quina diferència de fons hi ha entre el socialista Pedro Sánchez i un Pablo Iglesias que va abandonar fa temps tot rastre del 15-M, i quin problema pot tenir per a ells un Albert Rivera que cada dia té més flaire de polític professional.

El problema és més de fons, i són les dificultats que tenen els partits espanyols per cedir. No és un problema estrictament del PP; a Espanya la negociació es veu com una cessió vergonyant i això dificulta qualsevol cultura de coalició.

Però aquesta actitud no és cap esnobisme i està molt acreditada en la cultura política espanyola des de fa segles. L'episodi del Tercio de Zamora a Empel (Holanda), immortalitzat fins i tot en pintura contemporània, és un emblema d'aquesta manera de fer. El desembre del 1585 el Tercio de Zamora es va quedar assetjat i en una pèssima posició estratègica davant les forces navals holandeses. El comandant de les forces dels Països Baixos va oferir una rendició honrosa als espanyols però la resposta d'aquests seria de les que passen a la història: "Los infantes españoles prefieren la muerte a la deshonra. Ya hablaremos de capitulación después de muertos", els va engaltar el mestre de camp Francisco de Bobadilla amb una hiperbòlica altivesa.

Al final els espanyols van aconseguir escapolir-se de l'assetjament holandès, però això va ser una mala notícia, perquè es va consolidar en la seva cultura política el sentit de l'honor per sobre del pragmatisme de la negociació. Es va arrelar tant aquesta cultura que la frase fins i tot va reaparèixer durant el setge francès a Saragossa al segle XIX. N'hem pagat les conseqüències totes i cadascuna de les generacions. Des de les fatídiques dues Espanyes a la negació a acceptar la plurinacionalitat.

La cultura política espanyola no és comerciant. Menysprea negociar i hi està ben vist mantenir les posicions contra vent i marea. Intenteu fer sobre aquestes brases històriques un govern de coalició i veureu el pa que s'hi dona. Escolteu les declaracions diàries dels dirigents polítics i veureu com repeteixen el patró, com si no passessin les dècades. Només la totpoderosa economia pot forçar la correcció cap al pragmatisme, però la política n'haurà pagat un preu. És el que hi ha.

 
 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?