Torna Artur Mas?

"O algú hi posa remei, o l’esforç de refundació del que un dia va ser la força central de la política catalana pot quedar reduït a un moviment de recorregut incert al voltant de Puigdemont"

Poc a poc els astres es van alineant per al retorn d’Artur Mas a la primera línia política. No és només el compte enrere de la seva inhabilitació (febrer 2020), sinó les circumstàncies del confús conglomerat PDECat-JxCat-Crida, marcades per un exitós hiperlideratge personal a l’exili i una gran debilitat político-organitzativa a l’interior. El Polònia ho va retratar com sempre amb la punta afilada: en una discoteca de dues pistes, en una l’exili celebrava eufòric el resultat de les europees, i a la del costat els dirigents de l’interior ploraven com en un funeral els resultats de les municipals (que se suma, per cert, al de les generals, també molt dolent).

O algú hi posa remei, o tot l’esforç de refundació del que un dia va ser la força central de la política catalana pot quedar reduït a un moviment legitimista de recorregut incert al voltant de la figura de Puigdemont. I és aquí on torna a emergir Artur Mas: dels dirigents de JxCat que no estan segrestats per l’estat espanyol, és l’únic que conserva l’autoritat moral i el fons polític necessari per endreçar i dotar de solidesa aquest espai polític en el dia a dia. Puigdemont necessita un JxCat en forma, però al mateix temps sap que un retorn de Mas al lideratge político-electoral d’aquest espai dins de Catalunya li reduiria a ell la influència política i el protagonisme mediàtic. Mas és molt Mas, i si ell és in da house, es notarà. La conversa de més de quatre hores entre els dos dirigents, aquesta setmana a Waterloo, segur que va tenir en compte tot això.

 

A banda de l’encaix de les dues figures i els equilibris interns, el principal problema del retorn de Mas és que xoca frontalment amb la retòrica del nucli d’independents que es van sumar a JxCat des de fora de les fronteres del PDECat, començant pel propi president de la Generalitat, Quim Torra. O estàs per un nou embat amb l’estat a curt termini com a resposta a la sentència i en nom de la legitimitat de l’1O, o estàs amb Artur Mas, que ha fet un diagnòstic calcat al d’ERC sobre què va fallar la tardor del 2017 i què cal fer a partir d’ara. En l’entrevista que li va fer Mònica Terribas aquesta setmana, Mas va recitar punt per punt el discurs d’Esquerra: buscar majories electorals clares per damunt del 50%, unitat estratègica, importància de preservar el govern i la majoria independentista al Parlament, no bloquejar la investidura de Sánchez, mirada llarga...

Aquesta coincidència en el diagnòstic fa pensar que la fusió definitiva de PDECat dins de JxCat i el lideratge de Mas segurament facilitarien la unitat d’acció entre les dues grans forces independentistes, i al mateix temps situaria els punts de fricció entre elles principalment en l’eix social, perquè Mas és qualsevol cosa menys monotemàtic: té idees fortes sobre l’economia i la societat i les defensa desacomplexadament. Una cosa que potser molts votants han trobat a faltar en JxCat.

 

Comentaris