Stephen Maturin va néixer el darrer quart del s.XVIII, va ser un gran defensor de la independència de Catalunya i un decidit oponent de la tirania de Bonaparte. Fill il·legítim d’un oficial irlandès i de mare catalana, era cosí de l’històric polític i patriota irlandès Lord Edward FitzGerald. De nen visqué a Irlanda però va passar els anys d’adolescència a Catalunya, sobretot a casa de l’àvia a Lleida, de l’oncle a Barcelona i del seu padrí a Ullastret. Va estudiar medicina al Trinity College de Dublín i posteriorment a la Sorbona de París.
El 1800 va viatjar a Menorca amb un pacient i una coneixença fortuïta amb l’almirall Jack Aubrey li va brindar l’oportunitat d’enrolar-se com a cirurgià a bord del buc HMS Sophie on, al llarg dels anys, esdevingué un cèlebre naturalista (membre de la Royal Society), a més col·laborar amb els serveis de la intel·ligència secreta britànica.
Persona de gran cultura i sensibilitat, parlava fluidament català, anglès, espanyol, francès i llatí, podia llegir portuguès i tenia coneixements de grec, malai, àrab i urdú. Tocava el violoncel i la flauta i són conegudes les seves llargues sessions musicals amb el seu amic i col·lega, el militar i violinista aficionat, J. Aubrey.
La descripció d’aquest personatge catalano-irlandès potser us ha suggerit o recordat alguna cosa. De fet, és un personatge de ficció, coprotagonista de les aventures i batalles navals de la sèrie de vint novel·les sobre Aubrey-Maturin de les quals és autor Patrick O’Brian.
Si no les heu llegit potser us sonarà més la pel·lícula Master and Commander: The Far Side of the World (Peter Weir, 2003). Patrick O’Brian (1914-2000) fou un prolífic novel·lista i traductor anglès, conegut principalment per aquesta sèrie de novel·les que, des del 1949 fins a la seva mort (2 de gener del 2000, als 85 anys) va viure al municipi nord-català de Cotlliure, on és enterrat. Patrick O’Brian va voler situar l’origen i la personalitat el seu personatge Maturin a Catalunya, país que sens dubte va conèixer bé durant els 50 anys que va viure a Cotlliure.
Cotlliure és una petita població, molt bonica i d’interès turístic-cultural del Rosselló, poc més amunt de la frontera franco-espanyola, a l’anomenada Costa Vermella. Antic poble de pescadors i vinyataires, ha estat també motiu d’inspiració per a pintors com Matisse, Chagall o Gris, entre d’altres que n’han retratat el castell, els carrerons o el pintoresc campanar de l’església arran de portinyol.
Justament una biografia escrita per Patrick O’Brian és la de Pablo Picasso, que també hi va viure un temps. I un altre personatge que va viure a Cotlliure fou el gran poeta, escriptor i intel·lectual andalús Antonio Machado. Hi va morir havent fugit a l’exili, després de la derrota del bàndol republicà. A la seva butxaca s’hi va trobar l’últim vers escrit: “Estos días azules y este sol de la infancia“. A Cotlliure hi ha la seva tomba.
Fa pocs dies el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha visitat Cotlliure per a fer una ofrena floral a la tomba de Machado en commemoració el 80 anys de la seva mort. En aquestes dates en que vivim el judici de polítics catalans i presidents d’entitats sòcio-culturals -i se’ls acusa d’actes violents que tothom sap que són falsos- recordar coses com la guerra espanyola i les seves conseqüències cobra força sentit.
Em pregunto si els assessors de Sánchez varen explicar-li que allà mateix hi ha també la tomba de Patrick O’Brian, l’escriptor de Master and Commander. Però segur que no li van esmentar que aquest gran home de lletres, que descansa amb Machado, va crear un personatge profundament captivador, de caràcter reservat, abnegat, complex i enigmàtic, que ha passat a formar part de la literatura universal.
Un personatge que, amb tota la intenció, O’Brian va fer català i, a sobre, apassionat independentista. Si arriba a coincidir amb la negociació dels Pressupostos de l’Estat, li podria haver fet també un homenatge. Hauria estat un moment tant èpic com la pel·lícula.
