L’Estat ha decidit forçar la maquinària i pujar les revolucions fins el límit. Queda clar amb l’acusació de delicte de terrorisme que la Fiscalia ha fet aquests dies a una activista membre del CDR de Viladecans. Tot i que el terrorisme -juntament amb el delicte de rebel·lió- va ser finalment descartat pel jutge de l’Audiència Nacional Diego de Egea, amb el sol fet d’haver-la formulat ja es pot deduir quines són les intencions de l’Estat. Robert Manrique, un dels 45 ferits en l’atemptat perpetrat per ETA a l’Hipercor de Barcelona l’any 1987, em parlava aquesta setmana en una entrevista-conversa sobre la indignació que sentia pel fet que s’estigués banalitzant el terrorisme i per la utilització política barroera que se n’estava fent.
L’Estat -que ja no permet als catalans ni escollir el president de la Generalitat- no se n’amaga. No hi ha límits i des de Madrid volen que tothom ho tingui clar. Van començar equiparant els CDR amb la ‘kale borroka’ i, així les coses, el següent pas era evident: posar els Comitès de Defensa de la República al mateix nivell que el terrorisme. I, preparem-nos, perquè vénen temps durs. L’Estat seguirà aquest camí i intentarà fer amb Catalunya el que va fer amb el País Basc i amb ETA. Recordar el famós “Todo es ETA” provoca vertigen. Amb aquesta frase com a leitmotiv es van tancar diaris i es van prohibir partits polítics.
I com a prova que l’Estat pretén aplicar a Catalunya l’anomenada “plantilla basca”, el Plan Z.E.N. Aquest diari ha tingut accés al document: es tracta d’un ‘manual’ elaborat al febrer de 1983 per la Direcció de la Seguretat de l’Estat ordenat pel llavors ministre de l’Interior, José Barrionuevo. En aquest text es parla de “la difusió de notícies falses” o de “familiaritzar la població amb la presència policial continuada”. Accions que ja hem vist a Catalunya i que posen de manifest que a l’Estat no li fa cap vergonya carregar-se la democràcia.
